Xesca Ensenyat i Seguí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Francesca Ensenyat Seguí  1951 Port de Pollença (Balears) |
| Mort | 14 maig 2009 (57/58 anys) Can Picafort (Balears) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Narració |
| Ocupació | escriptora, novel·lista |
| Premis | |
* Ciutat de Manacor (1975) * Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la (1984) * Ramon Muntaner (1992) * Ciutat de Mollerussa de novel·la breu (1993) | |
Francesca Ensenyat i Seguí (Port de Pollença, 1951 - Can Picafort, 14 de maig de 2009) va ser una escriptora i bloguera pollencina.[1][2][3]
Es donà a conèixer amb el poemari Ciutat de l'horabaixa el 1969, però ben aviat es passà a la narrativa, que li valgué diversos premis. D'aquesta forma, el 1975 guanyà el Premi Ciutat de Manacor amb L'amagatall de guipur, el 1984 el Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la amb Villa Coppola, el 1992 el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb Quan venia l'esquadra, la seva obra més coneguda, i el 1993 el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa amb Massa vi per a un sol calze.[1][2][4]
Al llarg de la seva obra, va desenvolupar tot un món literari al voltant del seu poble natal, que fou anomenat "Bellpuix", "País d'Urxella" o "Tarrella". Durant els anys 70 havia estudiat medicina a Barcelona, on es va submergir en el món literari, com també polític, i va desenvolupar una ideologia d'esquerres i independentista.[5] El vincle amb Pollença es va plasmar en el pregó de les festes de la Patrona de l'any 1987, titulat Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot.[6] Va escriure, a més, textos diversos, com un pròleg (1981) a una antologia dedicada a la poeta Maria Antònia Salvà i Ripoll[7] o el relat Història del formatge (1995), arran d'una conferència pronunciada a Algaida dins els actes de celebració de l'emissora Titoieta Ràdio.[8]
Xesca Ensenyat va fundar i dirigir entre febrer del 1987 i gener del 1988 la publicació mensual L’Espira i col·laborà amb alguns mitjans periodístics com Última Hora o El País.[1][2] A més, va ser una pionera dins el món bloguer amb el seu blog titulat L'hidroavió apagafocs, on publicava escrits diversos, a més de capítols d'una novel·la inèdita titulada Babalusa, la medusa.[9] És per això que l'any 2012 se celebraren a Búger, Mallorca, unes jornades sobre blocs i literatura dedicades a la seva memòria, on participaren bloguers i escriptors com Biel Mesquida, Sebastià Perelló, Vicent Partal o David Figueres, entre d'altres.[10]
El mateix any, el seu fill, el també escriptor Marc Cerdó, edità la novel·la inèdita Una altra vida.[11]
El 2015, l'actriu Cati Solivellas, sota direcció de Joan Fullana, portà a escena una versió teatral de Quan venia l'esquadra en forma de monòleg, que fou estrenada al Teatre Principal de Palma.[12]
- Ciutat de l'horabaixa (1969). Palma: Ed. Cors. Poesia.
- L'amagatall de guipur (1976). Palma: Llibres Turmeda. Premi Ciutat de Manacor.
- Villa Coppola (1985). Barcelona: La Magrana. Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la.
- Una moda fresqueta (1991). Barcelona: Empúries.
- Quan venia l'esquadra (1994). Palma: Moll. Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil.
- Massa vi per a un sol calze (1994). Barcelona: Columna. Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa.
- Canvi de perruqueria i altres misèries (1995). Palma: Moll.
- Quaranta anys no són res (1997). Tarragona: El Mèdol. Publicat sota el pseudònim Loleta Flors.
- Una altra vida (2012). Palma: Lleonard Muntaner. Edició a cura de Marc Cerdó.
- Babalusa, la medusa (2021). Pollença: El Gall. Edició a cura de Marc Cerdó.
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Francesca Ensenyat i Seguí | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 juny 2022].
- 1 2 3 Marí, Francesca. «Mor Francesca Ensenyat». dBalears, 15-05-2009. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ «Exposició pública de la Concessió Títol Filla Il·lustre de la Vila a la senyora Xesca Ensenyat» (en català). [Consulta: 19 agost 2026].
- 1 2 Institució de les Lletres Catalanes. «Ensenyat Seguí, Francesca». [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑ Manresa, Andreu «Xesca Ensenyat, escritora insolente e hipercrítica». El País, 26-05-2009.
- ↑ Ensenyat, Xesca. Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot. Pollença: Ajuntament de Pollença, 1987.
- ↑ Salvà, Maria Antònia. Al cel sia! Poeta Maria Antònia Salvà. Barcelona: EDHASA, 1981. ISBN 84-350-0327-2.
- ↑ Ensenyat, Xesca «Història del formatge». Es saig. Monogràfic núm. 10, 1995, p. 1-11.
- ↑ «L'hidravió apagafocs». [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑ «Blocaires d'arreu celebren Xesca Ensenyat a Búger», 12-05-2012. [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑ Ensenyat, Xesca. Una altra vida. Palma: Lleonard Muntaner, 2012.
- ↑ «Cati Solivellas: 'Mallorca hubiera podido ser la mejor isla del Mediterráneo'», 12-12-2015. [Consulta: 27 desembre 2016].