Xesca Ensenyat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaXesca Ensenyat
Biografia
Naixement(ca) Francesca Ensenyat Seguí Modifica el valor a Wikidata
1952 Modifica el valor a Wikidata
Port de Pollença (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort2009 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Inca (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la i narrativa Modifica el valor a Wikidata
Premis
* Ciutat de Manacor (1975)
* Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la (1984)
* Ramon Muntaner (1992)
* Ciutat de Mollerussa de novel·la breu (1993)

Francesca Ensenyat i Seguí (Port de Pollença, 1952 - Inca, 2009) va ser una escriptora i bloguera pollencina. Es donà a conèixer amb el poemari Ciutat de l'horabaixa el 1969, però ben aviat es passà a la narrativa, que li valgué diversos premis. D'aquesta forma, el el 1975 guanyà el Premi Ciutat de Manacor amb L'amagatall de guipur, el 1984 el Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la amb Villa Coppola, el 1992 el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb Quan venia l'esquadra, la seva obre més coneguda, i el 1993 el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa amb Massa vi per a un sol calze.[1]

Al llarg de la seva obra, va desenvolupar tot un món literari al voltant del seu poble natal, que fou anomenat "Bellpuix", "País d'Urxella" o "Tarrella". Durant els anys 70 havia estudiat medicina a Barcelona, on es va submergir en el món literari, així com polític, desenvolupant una ideologia d'esquerres i independentista.[2] El vincle amb Pollença es va plasmar en el pregó de les festes de la Patrona de l'any 1987, titulat Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot.[3] Va escriure, a més, textos diversos, com un pròleg (1981) a una antologia dedicada a la poeta Maria Antònia Salvà i Ripoll[4] o el relat Història del formatge (1995), a rel d'una conferència pronunciada a Algaida dins els actes de celebració de l'emissora Titoieta Ràdio.[5]

Xesca Ensenyat, a més, va ser una pionera dins el món bloguer amb el seu blog titulat L'hidroavió apagafocs, on hi publicava escrits diversos, a més de capítols d'una novel·la inèdita titulada Babalusa, la medusa.[6] És per això que l'any 2012 se celebraren a Búger, Mallorca, unes jornades sobre blocs i literatura dedicades a la seva memòria, on hi participaren bloguers i escriptors com Biel Mesquida, Sebastià Perelló, Vicent Partal o David Figueres, entre d'altres.[7]

El mateix any, el seu fill, el també escriptor Marc Cerdó, edità la novel·la indèdita Una altra vida.[8]

El 2015, l'actriu Cati Solivellas, sota direcció de Joan Fullana, portà a escena una versió teatral de Quan venia l'esquadra en forma de monòleg i estrenada al Teatre Principal de Palma.[9]

Obres[1][modifica]

  • Ciutat de l'horabaixa (1969). Palma: Ed. Cors. Poesia.
  • L'amagatall de guipur (1976). Palma: Llibres Turmeda. Premi Ciutat de Manacor.
  • Villa Coppola (1985). Barcelona: La Magrana. Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la.
  • Una moda fresqueta (1991). Barcelona: Empúries.
  • Quan venia l'esquadra (1994). Palma: Moll. Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil.
  • Massa vi per a un sol calze (1994). Barcelona: Columna. Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa.
  • Canvi de perruqueria i altres misèries (1995). Palma: Moll.
  • Quaranta anys no són res (1997). Tarragona: El Mèdol. Publicat sota el pseudònim Loleta Flors.
  • Una altra vida (2012). Palma: Lleonard Muntaner. Edició a cura de Marc Cerdó.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Institució de les Lletres Catalanes. «Enseyat Seguí, Francesca». [Consulta: 27 desembre 2016].
  2. Manresa, Andreu «Xesca Ensenyat, escritora insolente e hipercrítica». El País, 26-05-2009.
  3. Ensenyat, Xesca. Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot. Pollença: Ajuntament de Pollença, 1987. 
  4. Salvà, Maria Antònia. Al cel sia! Poeta Maria Antònia Salvà. Barcelona: EDHASA, 1981. ISBN 84-350-0327-2. 
  5. Ensenyat, Xesca «Història del formatge». Es saig. Monogràfic núm. 10, 1995, pàg. 1-11.
  6. «L'hidravió apagafocs». [Consulta: 27 desembre 2016].
  7. «Blocaires d'arreu celebren Xesca Ensenyat a Búger», 12-05-2012. [Consulta: 27 desembre 2016].
  8. Ensenyat, Xesca. Una altra vida. Palma: Lleonard Muntaner, 2012. 
  9. «Cati Solivellas: 'Mallorca hubiera podido ser la mejor isla del Mediterráneo'», 12-12-2015. [Consulta: 27 desembre 2016].