Vés al contingut

Boscarla mostatxuda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Xitxarra mostatxuda)
Infotaula d'ésser viuBoscarla mostatxuda
Acrocephalus melanopogon Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries3,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22714693 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAcrocephalidae
GènereAcrocephalus
EspècieAcrocephalus melanopogon Modifica el valor a Wikidata
Temminck, 1823
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

La boscarla mostatxuda, o buscarla mostatxuda a les Illes o xitxarra mostaxuda al País Valencià (Acrocephalus melanopogon), és un dels membres de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Morfologia

[modifica]
  • És una boscarla mitjana que fa 12-13.5 cm de llargària.
  • És de color marró vermellós amb llistes més fosques, per sobre. Per sota és gairebé blanc.
  • Coroneta molt fosca que contrasta amb la línia superciliar molt clara, i a sota una línia ocular també fosca.
  • El bec és fort i punxegut.
  • Sexes idèntics, com en la majoria de les espècies del gènere.

Hàbitat i distribució

[modifica]

Aquest ocell viu entre la vegetació aquàtica vertical com els joncs i les canyes. Es reprodueix a Europa meridional i zones temperades d'Àsia meridional amb uns pocs a l'Àfrica nord-occidental. És un ocell d'hàbits parcialment migratoris, de manera que els que crien al sud-oest d'Europa són sedentaris, els del sud-est hivernen a la zona mediterrània, i la raça asiàtica emigra a Aràbia i Pakistan.

Als Països Catalans crien, en nombre no gaire alt, en zones humides com ara s'Albufera de Mallorca (potser la major concentració) i l'Albufereta de Pollença (a Mallorca), s'Albufera de Son Saura (a Menorca), el Fondo d'Elx-Crevillent, l'Albufera de València i la marjal de Pego-Oliva (al País Valencià) i el delta de l'Ebre i els aiguamolls de l'Empordà (al Principat). En hivern, a aquestes aus residents, s'afegeixen un bon nombre d'individus migratoris.[1]

Reproducció

[modifica]

Fa el niu entre les canyes, els joncs o un arbust, on la femella pon 3–6 ous a mitjans d'abril i els cova durant 14–15 dies. En general és una espècie monògama (Leisler i Wink, 2000).

Alimentació

[modifica]

Com la majoria de les boscarles, és insectívor. També menja cargols d'aigua.

Llistat de subespècies

[modifica]

Se n'han descrit dues subespècies:[2]

Referències

[modifica]