Yahya (III) ibn al-Qàssim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:09, 5 gen 2014 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Yahya (III) ibn al-Qàssim fou emir de la dinastia idríssida del Magrib. Era fill d'al-Kasim ibn Idris II i el va succeir en data desconeguda en el que restava del feu de Tànger (la zona d'Arzila) a la segona meitat del segle IX.

Quan el sufrita Abd al-Razzak es va revoltar al sud de Fes vers el 880 i va acabar derrotant al seu cosí Ali II ibn Umar, que va fugir de Fes (883), el barri de Karawiyyin es va negar a reconèixer al cap sufrita (que si que fou reconegut al barri d'Àndalus) i els notables locals van demanar ajut a Yahya ibn al-Kasim. Aquest va venir amb algunes forces i va ocupar el barri d'Àndalus, obligant al cap rebel a fugir, sent llavors aclamat emir a tota la ciutat.

Durant uns anys va haver de combatre als rebels sufrites i això el va debilitar; llavors va haver de fer front a l'aixecament d'un nebot d'Ali II ibn Umar, de nom tanmateix Yahya, un general del qual, de nom Rabi ibn Sulayman, finalment va derrotar i matar a Yahya III (905) i el seu senyor es va proclamar emir (Yahya IV ibn Idris ben Umar).

Bibliografia

H. Terrace, Histoire du Maroc

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Yahya_(III)_ibn_al-Qàssim&oldid=12715543»