Yiguandao

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Versió Yiguandao
os
bronze
escriptura normal
El caràcter mu, que significa "mare", en cal·ligrafia xinesa antiga. Es fa servir com símbol de Yiguandao. Segons aquesta religió, significa també "foc".[1]

Yiguandao en xinès:一貫道 Yīguàn Dào I-Kuan Tao, que significa Camí Consistent o Camí Persistent, també es pot traduir com Camí Únic. Segons els seus fidels, aquest nom està inspirat en una frase de Confuci: 吾道一以貫之 (wú dào yīyǐguànzhī), "un sol principi que ho explica tot". és una religio xinesa que sogeix l'any 1930 del grup de sectes Xiantiandao a Shandong.[2] Yiguandao va ser dirigida per Zhang Tianran.[2] Un altre nom per aquesta Fe és Zhenli Tiandao (真理天道, "Veritable Camí celestial") o simplement Tiandao (天道, "Camí del Cel").

Va esdevenir la secta més gran de la Xina, a la dècada de 1940, amb milions de seguidors.[2] Després de l'any 1949, Yiguandao junt amb altres sectes Xiantiandao van ser prohibides per ser considerades societats secretes i cultes herètics.[3] Però Yiguandao va ser reconeguda legalment a Taiwan el 1987.[3] Actualment és la tercera religió de l'illa.

Aquesta religió venera els avantpassats i dona importància a la família segons el model del Confucianisme, pràctiques de cultiu segons el Taoisme i els ensenyament morals com el Budisme.[4] Yiguandao es caracteritza per una doctrina escatològica i soteriològica que es presenta a ella mateixa com l'únic camí per la salvació.[1]

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Yunfeng Lu, 2008. p. 23
  2. 2,0 2,1 2,2 Yunfeng Lu, 2008. p. 21
  3. 3,0 3,1 Goossaert, Palmer, 2011. p. 340
  4. Yunfeng Lu, 2008. pp. 22-23

Bibliografia[modifica]

  • Lu, Yunfeng. The Transformation of Yiguan Dao in Taiwan Adapting to a Changing Religious Economy. Lexington Books, 2008. ISBN 978-0-7391-1719-4. 
  • Goossaert, Vincent; Palmer, David A. The Religious Question in Modern China. University of Chicago Press, 2012. ISBN 978-0-226-00533-1. 


  • Robin Munro: "Syncretic Sects and Secret Societies – Revival in the 1980s." In: Chinese Sociology and Anthropology (M.E. Sharpe, Armonk, N.Y.) Summer 1989/Vol. 21, No. 4
  • Song Guangyu 宋光宇: Tiandao Gouchen (天道钩沉), 2. Ed. Taipei 1983
  • Weyrauch, Thomas. Yiguan-dao Chinas Volksreligion im Untergrund, 2006. ISBN 978-3-938946-02-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yiguandao