Vés al contingut

Bulugguín ibn Ziri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Yusuf Buluggin ben Ziri)
Plantilla:Infotaula personaBulugguín ibn Ziri

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementTitteri (Algèria) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mortmaig 984 Modifica el valor a Wikidata
Governant zírides
972 – 984 – Al-Mansur ibn Bulugguín → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant, governador Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaZírides Modifica el valor a Wikidata
FillsHammad ibn Bulugguín, Al-Mansur ibn Bulugguín Modifica el valor a Wikidata
PareZiri ibn Manad Modifica el valor a Wikidata

Bulugguín[1] ibn Ziri (àrab: بلقين بن زيري, Buluqqīn (o Buluggīn) ibn Zīrī) fou fill de l'emir sanhaja d'Ashir Ziri ibn Manad. El 972 va rebre el govern d'Ifríqiya i va succeir també al seu pare a Ashir el 971.

Tan bon punt va poder organitzar les seves forces, va començar una sèrie de victorioses campanyes militars cap a l'oest en nom del califa fatimita. Va fundar Alger, Miliana i Medea (960), va lluitar contra Abu-Khazar (968/969), va derrotar els zanata (971). El seu pare va morir aquest any a mans del governador rebel de Msila i el Zab, Jàfar ibn Alí ibn Hamdun al-Andalussí (juny/juliol) i el va succeir com a cap dels sanhaja.

Va lluitar de nou contra els zanata als que va expulsar del Magrib central (tardor del 971) i va ocupar Msila i el Zab. L'emir fatimita el va investir com a governador de totes les possessions occidentals excepte Trípoli i Sicília (2 d'octubre del 972). Va fer la guerra al Magrib (973-974) designant com a governador d'Ifríqiya a Abd-Al·lah ibn Muhàmmad al-Kàtib. Va lluitar contra els kutama (974-975) i va aconseguir Trípoli, Surt i Ajabiya (977/978).

A la darrera campanya (979-983) es va poder apoderar de Fes, Sigilmasa i al-Basra, i va derrotar els barghawata. A la tornada, a la primavera següent, va morir pel camí (25 de maig del 984). El va succeir el seu fill Al-Mansur ibn Bulugguín.

Notes

[modifica]
  1. Bulugguín és un nom amazic amb un so [g] inexistent en àrab, que en aquesta llengua habitualment es representa amb la lletra qaf ([q]) —o amb una lletra derivada d'aquesta, ڤ, usada per transcriure el so [g]—, raó per la qual és també habitual la transcripció Buluqqín, més fidel a l'arabització del nom. És també habitual la transcripció Buluggín, però és desaconsellable perquè per a una catalanòfon les «g» serien llegides amb el so [ʒ] en lloc de [g]