Zamindar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Zamindari)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Zamindar ( ज़मींदार zamīndār, urdú: زمیندار zamīndār, nagari oriental: জমিদার jomidar) fou un títol a l'Índia a partir del segle XVI i fins al segle XX. Era el titular d'un zamindari.

Història[modifica]

Durant el període de l'Índia Britànica el zamindari estava constituït per terra de domini públic posada o deixada sota el control d'un terratinent (anomenat zamindar) encarregat de la recaptació i l'administració diària, però subjecte a les lleis generals britàniques i (amb algunes excepcions menors) sense jurisdicció judicial. El zamindari més gran era el de Burdwan.

Els zamindars eren en general força rics i recaptaven dels pagesos pagant una renda fixada al govern britànic; només una minoria utilitzava els excessos de recaptació per millorar la sort dels seus pagesos. Inicialment era un funcionari de l'Imperi Mogol l'encarregat de cobrar les taxes als pagesos.[1]

El nom derivava del persa zamin ("terra") i dar ("posseïdor").

Els sistema zamindari van aprofitar l'estructura preexistent i les terres zamindaris eren aquelles en què un zamindar recaptava, però va tendir a assegurar la recaptació en benefici propi a mesura que el poder imperial va entrar en decadència. Durant el període mongol es considerava igual zamindar a un petit propietari o a un gran terratinent però sempre eren considerats funcionaris encarregat de la recaptació sobre altres pagesos inferiors. El càrrec era hereditari però l'estat no era propietat sinó concessió; els zamindars mogols tenien poders judicials. La institució fou heretada pels britànics.

Variants del títol són:

Sota els britànics alguns zamindars van tenir atribuïdes funcions judicials que progressivament van desaparèixer, i la seva renda fou fixada. Els zamindars disposaven d'autoritat i poder de recaptació sobre els seus arrendataris o subarrendataris, que anaven entre uns quants i milers. L'impagament de la renda fixada als britànics, basat en la llei imperial, suposava la pèrdua del dret a les terres. El zamindar més important era el de Burdwan que tenia el títol de maharajà. Altres zamindars destacats eren el de Darbhanga, el de Bettiah i el de Dumraon.[2] Les seves cases eren generalment palaus.

Els zamindaris foren abolits a l'Índia el 1953 i en un termini fixat després de l'aprovació, les terres van haver de ser entregades a l'estat. A Bangla Desh els zamindaris foren abolits un any després de la independència. Els zamindaris van restar a Pakistan.

Notes[modifica]

  1. Irfan Habib, 1963. The Agrarian System of Mughal India, 1526-1707, Oxford University Press, (2nd rev. ed. 2000) ISBN 0195623290
  2. Lives of the Indian Princes by Charles Allen & Sharada Dwivedi; Crown Publishers, Inc – New York 1985 ISBN 0517556898

Referències[modifica]

  • Charles Allen & Sharada Dwivedi, Lives of the Indian Princes, Crown Publishers, Inc – Nova York 1985 ISBN 0517556898

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]