Vés al contingut

Zona d'exclusió de Txornòbil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
Plantilla:Infotaula indretZona d'exclusió de Txornòbil
(uk) Зона відчуження Чорнобильської АЕС‌ Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusentitat territorial administrativa d'Ucraïna
zona d'exclusió Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaóblast de Kíiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 18′ 00″ N, 30° 00′ 18″ E / 51.3°N,30.005°E / 51.3; 30.005
Característiques
Superfície2.600 km² Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació27 abril 1986 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdazv.gov.ua Modifica el valor a Wikidata
Youtube: Chornobyl-zone Youtube: tjL0pVYvyGs Modifica el valor a Wikidata

La zona d'exclusió o d'alienació de Txornòbil (en ucraïnès: Зона відчуження Чорнобильської АЕС, zona vidchuzhennya Chornobyl's'koyi AES) és una zona d'exclusió designada oficialment al voltant de la planta d'energia atòmica de Txornòbil que es va establir arran de l'accident de Txornòbil.[1]:p.4–5:p.49f.3

Va ser establerta militarment per la Unió Soviètica ben aviat després de l'accident nuclear de l'any 1986. Inicialment era una zona d'un radi de 30 km des de la planta nuclear de Txornòbil per l'evacuació i sota control militar.[2][3] Els seus límits han canviat fins a cobrir una gran zona d'Ucraïna. El sarcòfag que cobreix l'antiga planta d'energia nuclear de Txornòbil s'administra de manera separada.

Actualment, (2013), la zona d'exclusió cobreix una superfície aproximada de 2.600 km²[4]

El propòsit d'aquesta zona d'exclusió és restringir l'accés a les zones perilloses, reduir l'extensió de la contaminació radiològica i dirigir les activitats radiològiques i monitorar les activitats ecològiques.[5] Actualment aquesta zona d'exclusió és una de les zones més contaminades radioactivament del món però desperta un gran interès científic i fins i tot turístic.[6] Conté una fauna variada.

Geogràficament inclou els raions més al nord d'Ucraïna de les óblasts de Kiev i de Jitòmir.

Fauna de la zona d'exclusió de Txernòbil

[modifica]
Peix gat a la ZET

La fauna de la zona d'exclusió de Txornòbil inclou els animals que viuen a la zona d'exclusió de Txornòbil (ZET) des que la ciutat fou abandonada pels humans a conseqüència de l'accident nuclear que s'hi produí el 1986. Entre els animals que s'hi troben hi ha ants, cérvols, castors, mussols, ossos bruns, linxs i llops.[7] Els nivells de contaminació radioactiva continuen sent alts malgrat el pas del temps, però l'absència d'humans crea oportunitats per a animals que han desaparegut o entrat en declivi a altres parts d'Europa. Per exemple, la concentració de llops a la ZET és set vegades superior a la que hi ha a les zones no contaminades.[8]

Cavall de Przewalski a la ZET

A data de 2016, havia transcorregut aproximadament un període de semidesintegració de l'isòtop radioactiu cesi-137, que pot afectar la reproducció dels animals, mentre que l'estronci radioactiu tendeix a acumular-se als ossos i, per tant, té un impacte poc significatiu sobre la seva capacitat reproductiva.[9]

La ZET fou un dels llocs elegits per a la reintroducció del cavall de Przewalski, que fins a finals del segle XX es considerava extint en estat salvatge. Les poblacions d'aquest animal a la zona cresqueren fins a assolir un màxim de 65 el 2003, però des d'aleshores han tornat a minvar a causa de la caça furtiva.[10]

A més a més dels animals salvatges, també hi ha descendents feralitzats dels animals de companyia que foren abandonats durant l'evacuació de la zona el 1986. Per exemple, es calcula que més de 900 gossos de carrer viuen a la central nuclear de Txornòbil o prop d'ella.[11]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Petryna, Adriana. Life Exposed: Biological Citizens after Chernobyl. New Jersey: Princeton University Press, 2002. ISBN 978-0-691-09019-1.
  2. ↑ Marples, David R. The Social Impact of the Chernobyl Disaster. Nova York: St. Martin's Press, 1988. ISBN 0-312-02432-0.
  3. ↑ Mould, R. F.. Chernobyl Record: The Definitive History of the Chernobyl Catastrophe. Bristol, UK: Institute of Physics Publishing, 2000. ISBN 0-7503-0670-X.
  4. ↑ «Zoning of radioactively contaminated territory of Ukraine according to actual regulations». ICRIN, 2004. Arxivat de l'original el 18 de febrer 2013. [Consulta: 25 abril 2012].
  5. ↑ «Decree of the President of Ukraine № 393/2011 On approval of the State Agency of Ukraine of the Exclusion Zone», 6 abril 2011. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 23 abril 2012].
  6. ↑ «Postcard from hell». The Guardian, 18 octubre 2004 [Consulta: 25 abril 2012].
  7. ↑ Wendle, J. «Animals Rule Chernobyl Three Decades After Nuclear Disaster» (en anglès). National Geographic, 18 abril 2016. [Consulta: 1 setembre 2017].
  8. ↑ «Txornòbil s'ha repoblat d'animals, 30 anys després». Notícies 3/24, 9 octubre 2015. [Consulta: 1 setembre 2017].
  9. ↑ Sánchez, S. «Txornòbil, terra de llops». Ara, 26 abril 2016. [Consulta: 1 setembre 2017].
  10. ↑ Gill, V. «Chernobyl's Przewalski's horses are poached for meat» (en anglès). BBC Nature, 27 juliol 2011. [Consulta: 1 setembre 2017].
  11. ↑ «¿Qué ha pasado con los perros abandonados en Chernóbil?» (en castellà). La Vanguardia, 1 setembre 2017. [Consulta: 1 setembre 2017].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zona d'exclusió de Txornòbil
  • Zona d'exclusió de Txornòbil - Lloc web oficial (ucraïnès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zona_d%27exclusió_de_Txornòbil&oldid=37878138»