Vés al contingut

Albert Marro i Fornelio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlbert Marro i Fornelio
Biografia
Naixement21 setembre 1878 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1956 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0550220 TMDB.org: 1268189 Modifica el valor a Wikidata

Albert Marro i Fornelio (Barcelona, 21 de setembre de 1878 – 6 d'abril de 1956)[1] va ser un director i productor cinematogràfic. És un dels pioners del cinema català junt amb Segundo de Chomón i Lluís Macaya, amb qui va fundar Hispano Films, o els germans Ramon i Ricard de Baños.

Biografia

[modifica]

Fill de família acomodada, la seva mare, natural de Mataró, era filla d'artesans i el seu pare comandant de l'exèrcit. Quan encara era petit van ser enviats a les Filipines i allà va iniciar els seus estudis. El 1897, amb 19 anys i ja a Catalunya, tenia una barraca de fira on s'hi projectaven pel·lícules amb la qual va recórrer tot el país. Durant aquesta època coneix a Segundo de Chomón, amb qui es fa amic i decideix fundar la societat Chomón-Marro i comencen a fer algunes produccions.[2]

Al 1901 Marro coneix a Lluís Macaya, aquest decideix unir-se fent una aportació de capital i funden la societat Macaya-Marro. En aquest moment Chomón era el responsable de la fotografia i dels trucatges, mentre que Marro s'encarregava dels guions i de la realització junt amb Macaya. En un començament, es tractava de pel·lícules fantàstiques inspirades en les de George Méliès. Amb la mort de Lluís Macaya, però, Marro busca a altre socis i troba als germans Ramon i Ricard Baños amb qui constituirà la productora Hispano Films el 1908.[3]

La primera producció que faran sota aquest nom serà una adaptació de Don Juan Tenorio (1908) que aconseguí vendre a la Pathé i a la Film d'Arte Italiano. Des d'un bon començament es van decantar pels llargmetratges populars de temàtica dramàtica que funcionaven molt bé amb la societat del moment, i així va ser fins al 1914 que Ricard de Baños decideix separar-se del seu soci per fundar una productora amb el seu germà Ramon.[4]

L'any 1916, i inspirat pels films d'episodis o jornades francesos, italians o nord-americans, va decidir portar aquest format a les pantalles catalanes. Es tractava de pel·lícules d'episodis similars a les novel·les de fulletó que es venien setmanalment per tal de tenir al públic expectant. Explicaven històries plenes d'aventures, misteris i intrigues amb personatges bons i dolents. Un dels films d'episodis que va tenir més èxit va ser Barcelona y sus misterios (1916).[5] Tot i l'èxit, a partir de 1917 la Hispano Films va començar a decaure i va culminar amb l'incendi dels estudis el juny de 1918, que van destruir la que havia estat l'empresa cinematogràfica més important de Catalunya.[6]

Filmografia

[modifica]

Entre 1904, quan roda el primer curtmetratge, i 1918, abans de l'incendi, Albert Marro produeix més de 70 films i curtmetratges:[7]

  • 1904:
    • Panorama del parque (Documental)
    • Viaje a Italia (Curtmetratge)
    • Visita a Montserrat (Curtmetratge)
  • 1905:
    • Barcelona, Navidad de 1904 (Documental)
    • Cásate y verás (Documental)
    • El Tibidabo (Documental)
    • Gira al parque Guell (Documental)
    • La masia catalana (Documental)
  • 1906:
    • Ampurias (Documental)
    • Fiestas y cabalgatas en la ria de San Sebastian (Pasajes) (Documental)
    • Ibiza (Documentary short)
    • La costa Brava (Documental)
    • Mallorca (Documental)
    • Menorca (Documental)
  • 1907:
    • Batalla de flores en Valencia (Documental)
    • El carnaval de Niza (Documental)
    • La exposición Hispano-Francesa de Zaragoza (Documental)
    • Lérida (Documental)
    • Los parques de Barcelona (Documental)
    • Montserrat (Documental)
    • Oporto (Documental)
    • Paris, la ciudad de la luz (Documental)
    • Roma y las ruinas romanas (Documental)
  • 1908:
    • Carnaval de Reus (Curtmetratge)
    • Don Juan Tenorio (Curtmetratge)
    • La casa de los duendes (Curtmetratge)
  • 1909:
    • Amor impossible (Curtmetratge)
    • Celos gitanos (Curtmetratge)
    • Destino trágico (Curtmetratge)
    • Dos guapos frente a frente (Curtmetratge)
    • El dedo acusador (Curtmetratge)
    • El joyero (Curtmetratge)
    • El sueño milagroso
    • Homenaje de Barcelona a Guimera en la Plaza Cataluña (Documental)
    • Justicia de Felipe II (Curtmetratge)
    • Locura de amor
    • Los dos hermanos
    • Su proprio juez (Curtmetratge)
  • 1910:
    • Don Juan de Serrallonga
    • El acantilado (Curtmetratge)
    • La usurpadora (Curtmetratge)
  • 1911:
    • Carmen o la hija del bandido (Curtmetratge)
    • Don Pedro el Cruel
  • 1912. Magda
  • 1913:
    • De muerte a vida
    • El amigo del alma
    • Laura y sus pretendientes
  • 1914:
    • Amor andaluz (Curtmetratge)
    • Diego Corrientes
    • El león de la sierra
    • Entre naranjos
    • Entre ruinas
    • La chavala
    • La deuda del pasado
    • La echadora de cartas
    • La secta de los misteriosos
    • La tragedia del destino
    • Noche de sangre
    • Rosalinda
    • Su mismo juez
    • Un drama en Aragón
  • 1915:
    • Elva
    • La pena del Talión
    • Las víctimas de la fatalidad
    • Los ladrones del gran mundo
    • Los misterios de Barcelona
    • Los polvos del ratero (Curtmetratge)
    • Los muertos hablan
  • 1916. Alexia o La niña del misterio
  • 1917:
    • El testamento de Diego Rocafort
    • El beso de la muerte
  • 1918. El manuscrito de una madre

Referències

[modifica]
  1. Castillo i López, Josep del «Nota biogràfica sobre Albert Marro». Cinematògraf, 1987, pàg. 416.
  2. Castillo i López, Josep del «Nota biogràfica sobre Albert Marro». Cinematògraf, 1987, pàg. 416-419.
  3. Castillo i López, Josep del «Nota biogràfica sobre Albert Marro». Cinematògraf, 1987, pàg. 419-422.
  4. Castillo i López, Josep del «Nota biogràfica sobre Albert Marro». Cinematògraf, 1987, pàg. 422-427.
  5. Castillo i López, Josep del «Nota biogràfica sobre Albert Marro». Cinematògraf, 1987, pàg. 430-436.
  6. Castillo i López, Josep del «Nota biogràfica sobre Albert Marro». Cinematògraf, 1987, pàg. 437-438.
  7. «Alberto Marro». [Consulta: 3 maig 2018].