Vés al contingut

Feocromocitoma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaFeocromocitoma
modifica
Tipustumor neuroendocrí, neoplàsia benigna d'òrgan endocrí i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoncologia i endocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomeshipertensió arterial Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
Patogènesi
Associació genèticaVHL (en) Tradueix, KIF1B, RET (en) Tradueix, SDHB (en) Tradueix, TMEM127 (en) Tradueix, SDHD (en) Tradueix, GDNF (en) Tradueix i MAX (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11XH3854 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10D35.0 i C74.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9227.0, 194.0 i 255.6 Modifica el valor a Wikidata
CIM-O8700/0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0108602 Modifica el valor a Wikidata
OMIM171300 i 171300 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB9912 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000340 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine379861 i 988683 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKphaeochromocytoma Modifica el valor a Wikidata
MeSHD010673 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0031511 i C3149711 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0050771 Modifica el valor a Wikidata

Els feocromocitomes són neoplàsies rares derivades de cèl·lules cromafins de la medul·la suprarenal.[1] Produeixen, emmagatzemen, metabolitzen i solen alliberar catecolamines, però no sempre.[2] Els paragangliomes extra-suprarrenals (sovint descrits com a feocromocitomes extra-suprarrenals)[3] estan estretament relacionats, encara que menys freqüents, amb els tumors originats en els ganglis del sistema nerviós simpàtic i s'anomenen en funció del lloc anatòmic primari d'origen. Molts apareixen a la cavitat abdominal (85%), però també s'originen al tòrax (12%) i a cap i coll (3%). Rarament són multifocals.[4][5] El terme prové del grec phaios (fosc), croma (color), kitos (cèl·lula) i -oma (tumor).

Referències

[modifica]
  1. Heneghan, HM; Prichard, RS «Pheochromocytomas» (en anglès). A: Clinical Management of Adrenal Tumors, Chapter 5. (Lew J; Ed.) InTechOpen, 2017; Jun 14, pàgs: 8. ISBN 978-953-51-3266-0. DOI: 10.5772/67373 [Consulta: 16 febrer 2021].
  2. Mannelli, M; Lenders, JWM; Pacak, K; Parenti, G; Eisenhofer, G «Subclinical Phaeochromocytoma» (en anglès). Best Pract Res Clin Endocrinol Metab, 2012 Ag; 26 (4), pp: 507-515. DOI: 10.1016/j.beem.2011.10.008. PMC: 3413196. PMID: 22863392 [Consulta: 23 febrer 2021].
  3. Ikram, A; Rehman, A «Paraganglioma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 30; NBK549834 (rev), pàgs: 7. PMID: 31751024 [Consulta: 16 febrer 2021].
  4. Arroyo-Martínez, L; Álvarez-Pertuz, H; Acuña-Calvo, J; Montoya-Calles JD «Paraganglioma funcional extra-adrenal» (en castellà). Acta Méd Costarric, 2006; 48 (1), pp: 39-42. ISSN 0001-6002 [Consulta: 26 febrer 2021].
  5. Asa, SL; Ezzat, S; Mete, O «The Diagnosis and Clinical Significance of Paragangliomas in Unusual Locations» (en anglès). J Clin Med, 2018 Set 13; 7 (9), pp: 280. DOI: 10.3390/jcm7090280. PMC: 6162705. PMID: 30217041 [Consulta: 28 febrer 2021].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Pheochromocytoma causes, pathophysiology, symptoms and treatment Medcrine Medical. 2018 Oct (anglès)
  • Pheochromocytoma and Paraganglioma Espinoza, A. 2020 Jul (anglès)