Àncora (revista)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 1 de desembre de 1951 |
| Fundador | Enric Descayre |
| Lloc de publicació | Sant Feliu de Guíxols |
| Àmbit | La Vall d'Aro |
| Lloc web | setmanariancora.cat/ |
Àncora és un setmanari català que va començar a publicar-se el dia 1 de desembre de l’any 1949. Va sorgir de la clara necessitat d’informació que requeria la població costanera de Sant Feliu de Guíxols. En un món que accelerava a ritme vertiginós, l’associació cultural Bitàcola va decidir començar amb un setmanari que fos exclusiu per la població que residia a Sant Feliu de Guíxols.
Història[modifica]
El nom original de la revista fou Chut, que apel·lava a l'embranzida d’informació i l’onada de frescor que pretenia aportar aquesta revista local a la població del Sant Feliu de Guíxols. El fundador del setmanari va ser Enric Descayre, que va començar amb Chut el 30 d’octubre de 1947. El canvi de nom va produir-se el 1 de desembre de 1949. La principal raó per la qual el setmanari va canviar de nom fou la intenció d’una professionalització de tota la plantilla, així com dels continguts, per tant era un canvi que va voler simbolitzar un canvi d’etapa en la vida del setmanari local de Sant Feliu de Guíxols. Des del seu inici, el setmanari de referència de Sant Feliu de Guíxols ha estat capaç de superar totes les adversitats i ha pogut seguir publicant amb la mateixa il·lusió i entusiasme fins a dia d’avui. El setmanari va atrevir-se a publicar alguns textos en català quan encara durava el règim dictatorial de Francisco Franco. A partir del número 2000, que va publicar-se al 27 de novembre de 1986 la revista va ser editada completament amb la llengua de Pompeu Fabra.
Directors i col·laboradors més rellevants[modifica]
Podríem dir que una de les col·laboradores i directores més importants que tingué el setmanari local de Sant Feliu de Guíxols va ser Margarita Wirsing Bordas que va ajudar molt a la divulgació de la publicació i en va ser directora del 1961 al 1972. També va saber aportar perspectiva de gènere al setmanari en una època on es tractava d’un comportament molt revolucionari.
Emili Casademont és un dels col·laboradors més rellevants que va tenir el setmanari per la repercussió que van tenir els seus escrits –en castellà- sobre la independència del protectorat del Marroc.
Claudi Isern fou director i pare de Josep Mª Isern, ambdós foren grans directors del setmanari. Josep Mª Isern va fundar els premis Literaris Àncora, de nou per donar visibilitat al setmanari local.
Grans personalitats de l'escena catalana van col·laborar puntualment amb el setmanari. Com per exemple Caterina Albert –que escrivia sota el pseudònim de Víctor Català- o el músic reconegut a nivell mundial Pau Casals. Tot i que foren col·laboracions molt esporàdiques van tenir una gran repercussió i incidència en la popularitat d’Àncora.
Referències[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Anuario de la Prensa Española
- Tasis, R. I Torrent, J. (1966). Història de la premsa catalana. Volumen 2. Brugera