Škofja Loka
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Eslovènia | ||||
| Municipi | Municipi de Škofja Loka  | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 11.671 (2020) (80,49 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 145 km² | ||||
| Banyat per | Selška Sora (en)  | ||||
| Altitud | 400 m | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 4220 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Monument d'importància local | |||||
| Data | 9 desembre 1988 | ||||
| Identificador | 737 | ||||
| Lloc web | skofjaloka.si | ||||
Škofja Loka és una ciutat i un municipi d'Eslovènia amb una població de 23.000 habitants.
Història[modifica]
La història de ciutat comença el 973 quan l'emperador alemany Otó II donava la part del territori de Loka anomenat Stara Loka a Abraham, bisbe de Freising a Bavària. A l'edat mitjana la localitat de Loka començava a estendre's al voltant dels rius Selska Sora i Poljanska Sora.
El 1274 se li atorgava el títol de ciutat. Durant el segle xiv la ciutat va ser emmurallada amb cinc portes protegides per torres de vigilància; la majoria dels murs encara es conserven. La ciutat va ser moltes vegades devastada per atacs, plagues, focs i terratrèmols. El pitjor va ser el terratrèmol del 1511, sent reconstruïda pel bisbe Filip. Des d'aleshores, la ciutat s'ha conservat en la seva majoria, sent una de les ciutats medievals a Eslovènia. El cor de la ciutat vella està constituït per la ciutat alta anomenada Plac i la ciutat baixa anomenada Lontrg, ambdues dominades pel castell. És el poble on va néixer el porter Oblak.
Llegenda[modifica]
Una de llegendes diu que un dia que Abraham viatjava des de Bavària a través de les valls de Poljanskade amb el seu criat negre fou sorprès per un os enorme. El príncep Abraham s'aturà sense sortida mentre el servent utilitzava el seu arc per matar l'animal. El senyor abraçava el criat tot dient-li: has salvat la meva vida, criat, et recompensaré pel teu heroisme dibuixant el teu cap sobre l'escut de la ciutat.
