Bonattita
 Bonattita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CuSO₄·3H₂O |
| Epònim | Stefano Bonatti |
| Localitat tipus | mina Macei stope, Cape Calamita, Capoliveri, illa d'Elba, Província de Liorna, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.02 |
| Heys | 25.2.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,59Å; b = 13,03Å; c = 7,34Å; β = 97,1° |
| Color | blau clar |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,554 nβ = 1,577 nγ = 1,618 |
| Birefringència | δ = 0,064 |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1957 |
| Símbol | Bon |
| Referències | [1] |
La bonattita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Stefano A. Bonatti (1902–1968), petròleg italià de la Universitat de Pisa, Itàlia.
Característiques[modifica]
La bonattita és un sulfat de fórmula química CuSO₄·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bonattita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Pot formar-se com a producte de la deshidratació de la calcantita. Va ser descoberta a finals dels anys 50 a la mina Macei stope, a la localitat de Capoliveri, a l'illa d'Elba, a la Toscana (Itàlia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat).[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Bonattite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2017].
- ↑ «Bonattite from Alum mines, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonattita |