Drobecita
 Drobecita | |
|---|---|
| Fórmula química | CdSO₄·4H₂O |
| Localitat tipus | mina Esperanza, Lavrion (Laurion; Laurium), Districte miner de Lavrion, Àtica, Grècia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.15  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,5859Å; b = 14,329Å; c = 8,5712Å; β = 91,51° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor a blau clar |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,430 nβ = 1,454 nγ = 1,470 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 77° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2002-034 |
| Símbol | Dro |
| Referències | [1] |
La drobecita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del col·leccionista de minerals austríac Erich Drobec (1919-2004), especialitzat en la mineralogia sistemàtica.
Característiques[modifica]
La drobecita és un sulfat de fórmula química CdSO₄·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la drobecita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Esperanza, a la localitat de Lavrion, al districte miner homònim de la regió d'Àtica, a Grècia. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.