Vés al contingut

Pillow Fight League: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 33: Línia 33:
* {{oficial|http://www.gopfl.com}}
* {{oficial|http://www.gopfl.com}}
* [http://pillowfightbcn.org Pillow Fight BCN] Guerra de coixins anual organitzada a Barcelona.
* [http://pillowfightbcn.org Pillow Fight BCN] Guerra de coixins anual organitzada a Barcelona.
* {{oficial|http://pillowfightday.com|nom=International Pillow Fight Day}}


[[Categoria:Boxa]]
[[Categoria:Boxa]]

Revisió del 19:47, 8 abr 2015

Les atletes de la lliga de guerra de coixins poden colpejar tant fort fins a causar lesions.

La Pillow Fight League (PFL) és una lliga semi-professional de Toronto enfocada a les guerres de coixins públiques. La pràctica d'aquestes guerres entre dones es produeix en una arena de combat a l'estil del boxing o la lluita lliure. Les lluites de la lliga són de dues o tres noies, el que s'acabaria anomenant com a damage à trois,[1] i es té tot un seguit de normes codificades. Els contrincants sovint reben talls, esgarrinxades, i blaus. També s'han produït lesions més greus, incloent contusions, ulls morats, pèrdues dentals,[1] llavis partits, músculs fracturats, i ronyons masegats.

Història

La lliga va ser fundada per PFL Commissioner Stacey P. Case, i Honorary PFL Commissioner Craig Daniels al febrer de 2004.[2] Però va ser formalment iniciada en un bar gòtic de Canada anomenat The Vatikan, situat al centre de Toronto. Des de llavors s'ha anat celebrant els combats tant a Montreal (Quebec) com a Nova York,[3] però la seu principal continua sent a Toronto (Ontàrio). La lluitadora Abbie Roadkill, originària de descendents britànics, ha especulat recentment que se celebraven esdeveniments similars al Regne Unit.[4]

La lliga va anar creixent amb un parell d'esdeveniments protagonitzats per les artistes de burlesque canadenques “Skin Tight Outta Sight” a un espectacle de Mr. Case's band (anomenat així per les tijuana bibles) a la vigília d'any nou de 2004 i 2005. Aquest últim va comptar amb la participació de part del públic.[2] Els esdeveniments van continuar al 2006 a Vatikan quan es va iniciar ja una lliga patrocinada centrada exclusivament a la guerra de coixins. Va suposar un gran èxit pels promotors, la lliga va rebre peticions de drets d'emissió a la televisió al 2007 per part del productor de reality shows i sitcoms Eddie October (productor executiu de Tommy Lee Goes to College i The Roseanne Show) i de Al Berman (productor executiu de The Biggest Loser i Survivor).[5][6]

A finals de maig de 2012 es va posar a la venda tant la marca Pillow Fight League.[7] En la venda s'hi incloïa, la propietat intel·lectual, la marca registrada i els termes PILLOW FIGHT LEAGUE al Canadà i Amèrica, el domini gopfl.com i pillowfightleague.com, el format de la web i disseny, els logotips i distintius, el compte de correu electrònic amb centenars de contactes d'arreu del món, el llibre normatiu de la lliga League Rulebook, la constitució de la lliga Fighter Constitution, el compte de Twitter, YouTube, Facebook, Myspace, Vimeo i Ustream, i demés elements que feien servei a la direcció de la lliga.

Normes

Les normes de la Pillow Fight Leage dictaven que:[8]

  1. Només lluiten dones. Sense excepció.
  2. Les lluites són d'un límit de cinc minuts i tan sols es guanyen per desplom a la tarima, rendició o petició d'aturada. Si una lluita esgota els cinc minuts sense cap guanyador, el guanyador acaba sent designat per un comitè de tres jutges.
  3. Els cops de puny, puntades de peu, bloquejos, i altres moviments estan permesos sempre que s'usi un coixí en l'atac.
  4. La prevenció d'un cop usant com a protecció el coixí origina una advertència de l'àrbitre. Els jutges poden optar per incloure aquestes advertències com a part de les seves deliberacions i criteris de judici si una baralla s'allarga massa.
  5. No es permeten els atacs als ulls, les mossegades, les esgarrapades, les estirades de cabells, o els cops baixos.
  6. Tampoc es permet el comportament groller, lasciu o suggestiu.
  7. Carregar un coixí amb un objecte estrany com per exemple un maó també està estrictament prohibit.

La organització de Pillow Fight a Barcelona[9] va afegir dues normes més:

  1. Els coixins no poden portar cremallera per tal d'evitar ferides sanguinolentes.
  2. No es pot pegar a qui no porti coixí també.

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 Janowitz, Neil «Page 2: Pillow talk - ESPN Page 2» (en anglès). ESPN, 23-01-2007 [Consulta: 31 gener 2015].
  2. 2,0 2,1 French, Cameron «No softies in Canada's Pillow Fight League» (en anglès). Reuters. TORONTO, 16-01-2007 [Consulta: 31 gener 2015].
  3. Melena, Ryzik «SPARE TIMES - JAN,. 19 - JAN. 25 - PILLOW FIGHT LEAGUE» (en anglès). New York Times, 19-01-2007 [Consulta: 31 gener 2015].
  4. «Girls slug it out in pillow fights» (en anglès). The Sun, 10-02-2009 [Consulta: 31 gener 2015].
  5. Finley, Adam «Producers nab rights to Pillow Fight League» (en anglès). Aol TV, 04-04-2007 [Consulta: 31 gener 2015].
  6. Adalian, Josef «Pair launch Pillow Fight League» (en anglès). Variety (magazine), 03-04-2007 [Consulta: 31 gener 2015].
  7. «The Pillow Fight League - Fight Like A Girl» (en anglès). Arxivat de l'original el 30 de maig de 2012. [Consulta: 31 gener 2015].
  8. MacNevin, Suzanne «Pillow Fight League: Is Pillow Fighting a New Sport?» (en anglès). The Entertainment eZine, 26-01-2007 [Consulta: 31 gener 2015].
  9. «Pillow Fight BCN» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pillow fights