Spider-Man

Fitxer:Spider-Man547.jpg

The Amazing Spider-Man #547 (Gener 2008) per Steve McNiven

Fitxer:Spiderman dod.jpg

L'home aranya o Spiderman

Spider-man
Fitxer:Batman.png Primera portada de Batman Amazing Fantasy #15 (Agost del 1962). Creada per Stan Lee i Steve Ditko .
Publicat per	Marvel Comics
Primera aparició	Amazing Fantasy núm. 15 de 1962
Creat per	Stan Lee (guionista i pare de l'actual univers Marvel) i Steve Ditko(dibuixant i co-argumentalista)
Dades
Nom real	Peter Parker
Estat	Actiu
Afiliacions actuals	Cap
Afiliacions anteriors	Els venjadors (Avengers), Els nous venjadors (New Avengers), els 4 fantàstics (Fantastic Four), Els nous guerrers (New Warriors)
Àlies coneguts	Spidey, Aranyeta, Trepa-murs, Cap de xarxa, Llançaxarxes, "El seu amistós veí Spiderman", Capità Univers, Spider-Hulk, Spider-Fènix, El sorprenent Home Bossa, Hornet, Dusk, Ricochet, Prodigy, Man-Spider.
Familiars	ABND = Abans de Brand New Day Richard Parker (pare, mort) Mary Parker (mare, morta) Mary Jane Watson-Parker (Esposa ABND) May Parker-Watson (Filla, morta supostament al neixer). Benjamin Richard Parker-Watson, fill en l'univers paral·lel de Spidergirl. Gayle Watson (cunyada) Philip Watson (sogre) Madeline Watson (sogra, morta) May Parker (tía) Benjamin Parker (tiet, mort) Ben Reilly (clon, mort) Harry Osborn (antic millor amic/enemic, mort ABND) Felicia Hardy (la Gata Negra antiga companya i amant)
Parella	Actualment Solter (antigament Mary Jane ABND)
Poders destacats	Força i reflexes proporcionals als d'una aranya, enfilar-se per les parets, un sisè sentit, el seu famós sentit aràcnid (llançament de teranyines biològiques i fiblons en els braços, ABND). Originalment es va construïr uns disparadors de teranyines, de les quals se'n fabricava els cartutxos per a llançar-les. Després de Brand New Day torna a fer-los servir.

Spiderman, o l'home aranya és un personatge de còmic creat per l'Stan Lee i l'Steve Ditko, que ha desenvolupat la seva vida editorial a la Marvel Comics la qual té els drets exclusius del personatge. Compta amb diverses adaptacions a la televisió i al cinema.

L'Origen d'un mite

Spiderman va estar a punt de no aparèixer mai; ja que deien que:

• No pots anomenar a un heroi "Home Aranya" perquè a la gent li fan fàstic les aranyes.
• No pots fer que un adolescent sigui un super heroi. Els adolescents només poden ser personatges secundaris (Spidey era adolescent quan va començar la sèrie).
• No pots donar-li a un heroi tants problemes. Els lectors no el veuran suficientment heròic.
• No pot haver-hi un heroi que no sigui alt, elegant i atractiu (Peter era la típica imatge d'estudiós d'aquells temps)
• No pots fer que tingui una tieta que el sobreprotegeixi tant i el tingui tant mimat, no donava impressió de mascle viril.

Sort que Stan Lee (editor, guionista i pare de l'actual cosmologia de la Marvel) i Steve Ditko (dibuixant creador de Spiderman i co-argumentista) no van fer cas d'aquests comentaris i en l'últim exemplar de Amazing Fantasy van publicar la primera historieta del trepamurs, publicat l'agost del 1962. Al ser l'últim exemplar, era la ocasió que necessitava Spiderman per veure la llum. Si la historieta fracassava ningú ho recordaria i podria diluir-se en el no res. No obstant, aquell exemplar amb Spiderman a la portada va ser èxit de vendes, número 1 de l'any. A partir d'aquest "boom", Martin Goodman (Director editorial) li va concedir la seva sèrie pròpia, la encara vigent "The Amazing Spider-man". El primer exemplar d'aquesta va sortir a la llum el març del 1963.

Amb el temps acabaria sent la sèrie més venuda de la Marvel i Spiderman arribaria a ser considerat un icona cultural.

L'èxit d'un superheroi diferent

Anys '60

La primera col·lecció de còmics de Spiderman fou "The Amazing Spiderman" al començament dels anys 60, aquesta col·lecció fou la columna vertebral de tot allò que es publica de l'home aranya.

Anys '70

Steve Ditko es mantení com a dibuixant fins al número #38 de la sèrie, però abandonà la empresa per diferències creatives amb Stan Lee. Seria substituït als anys 70 per John Romita Sr. com a dibuixant, que dotà a Spiderman d'un aire més romàntic, fent-lo més corpulent i seductor. A part de convertir a Gwen Stacy (un personatge en aquells moments secundari) en el gran amor de Peter Parker, Introduiria també a Mary Jane en la seva vida, tot i que durant bastants números abans d'ensenyar-ne la cara la mostrarien entre ombres per a crear suspens. Peter considerava un "mal tràngol" tenir que conèixer-la. Temps després acabaria casant-se amb ella.

A començaments dels anys '70, una historia de Spiderman obigà a la revisió del Comics Code, el mecanisme de censura dels còmics americans. Fins al moment, aquest codi prohibia taxativament la menció de les drogues, tot i que fos per parlar negativament d'elles. No obstant, en aquell temps el Departament de Salut dels Estats Units es dirigí a Stan Lee per sol·licitar-li que escrigués una història amb un missatge contra les drogues en alguna de les seves edicions més venudes. Lee va elegir la sèrie Amazing Spiderman per a fer un arc de tres episodis del número #96 al #98(de maig a juliol del 1971). En l'aventura Harry Osborn, el millor amic de Peter Parker cauria en el món de les drogues, adicte al LSD. Tot i que la història deixava clar el seu missatge anti-drogues, el Comics Code va rebutjar incloure el seu segell en ell. Stan Lee va decidir publicar-la sense aquest segell, lo que va motivar finalment la flexibilització de les normes que el regulaven.

Més tard, Stan Lee i John Romita abandonarien la seva labor a Amazing Spiderman, i, encara que passarien a encarregar-se més tard de les tires de premsa del personatge, aquest recauria en mans del jove guionista Gerry Conway, qui treballaria amb artistes com Ross Andru i escreuria dos de les més famoses històries de l'aràcnid: "La Mort de Gwen Stacy" i la saga de "El Clon".

Marvel, en resposta del gran èxit de vendes de "The Amazing Spiderman" va crear "Marvel Team Up" al 1972, la segona col·lecció de Spiderman, que en un principi havia d'emparellar a Spiderman i la Torxa humana dels 4 fantàstics, però al número 3 de la col·lecció Spiderman ja va canviar de parella i fins al tancament de la col·lecció al número 150, Spiderman a cada lliurament, lluitava conjuntament amb un altre heroi o heroïna contra diverses amenaces. Aquesta sèrie, tot i els alts i baixos, va viure a finals del 70 una gran etapa amb la parella artística Chris Claremont al guió i John Byrne al dibuix.

Al 1976 començaria la seva segona sèrie en solitari, Peter Parker, The Spectacular Spider-man, que encreuaria les seves històries amb les de Amazing, sèrie que aprofundia més en la vida privada de l'home aranya, incidint en la seva feina, estudis i vida sentimental.

Anys '80

A mitjans dels 80, concretament el 1985, Marvel va retirar "Marvel Team Up" i va llençar en substitució "The web of Spiderman" (la teranyina de l'home aranya), la tercera col·lecció de l'aràcnid.

Anys '90

Als anys 90 destaca l'etapa escrita per Todd Mc Farlane que s'havia guanyat el favor dels fans per la seva labor gràfica a Amazing. En el seu primer número d'aquesta nova entrega va vendre 3 milions d'exemplars; ja que a part dels fans també hi havia una forta especulació en el món de còmic americà, un fenòmen que el portaria a la major crisi de la seva història, de la que començaria a recuperar-se la dècada següent. Marvel ha publicat multitud d'especials, novel·les gràfiques o mini sèries de Spider-man, a part de ser un invitat habitual en altres còmics de la editorial.

Amb la revolució que va causar el dibuix de Todd Mcfarlane es va publicar la quarta col·lecció "Spiderman", que havia de servir de lluïment a aquest dibuixant, però als pocs números aquest va fundar la seva pròpia editorial i va abandonar el projecte.

Al 1999 es duria a terme una dràstica reconversió de la franquícia aràcnida. Es va cancel·lar la sèrie Amazing Spider-man a la entrega #441 (novembre del 1998), per tornar després amb un nou número #1. El mateix passaria amb la segona col·lecció de l'enfila-murs "Peter Parker: Spider-man". Els nous números #1 de l'home aranya arribarien a principis del 1999, de la ma del escriptor Howard Mackie, qui des d'anys enrere escrivia alguna de les col·leccions de Spiderman, i del dibuixant i guionista John Byrne, qui intentaria redefinir l'origen del personatge amb una sèrie que aviat passaria a l'oblid Spider-man: Chapter One. Ni l'èxit comercial ni el de la crítica acompanyaria a aquest rellançament en fals del personatge, que semblava, a judici de tothom, haver perdut la brillentor d'abans.

Anys 2000

Amb el començament del nou segle, Joe Quesada, un nou Director Editorial, va posar en marxa una operació per a retornar l'esplendor al personatge (i a tota la Marvel en general), que va suposar el fitxatge del prestigiós guionista de televisió Joe Michael Straczynski per a realitzar aquesta labor. L'arribada de J.M.Straczynski fou àmpliament aplaudida pels lectors i lectores que aviat farien pujar les vendes, a pesar de que els seus canvis no estarien exents de polèmica, com la que va aixecar la saga Pecats del Passat. Amb Straczynski, Amazing va recuperar la seva numeració original, i així, el desembre del 2003, veuria la llum el seu històric #500. La col·lecció ha seguit aquesta numeració des de llavors.

Habitualment Spiderman compta amb dos o tres sèries regulars en el mercat, suportades per altres mini sèries i especials. A més a l'any 2000, va tenir lloc el llançament de la versió Ultimate de Spider-man, una aposta de la Marvel per a modernitzar tots els personatges de la plantilla. En aquesta nova versió preten narrar la història clàssica en termes moderns, per apropar al personatge a uns lectors que suposadament arriben 4 dècades tard per enganxar-se al clàssic. La sèrie escrita per Brian Michael Bendis i dibuixada en els seus 110 primers números per Mark Bagley, aconseguiria un èxit increíble i portaria al enmascarat a aquest nou públic desitjat.

És per això, pel que no s'explica la decisió de'n Joe Quesada al manar a Straczynski que abans de retirar-se de la vida l'aràcnid retorni a aquest al seu orígen. Així que després de la fabulosa saga civil war (on Spiderman es desemmascara davant de la televisió i es converteix en un proscrit perseguit per la meitat dels superherois liderats per Tony Stark, alies IronMan), fan que la Tia May rebi un tret que la deixarà en coma, consumint-se fins a la mort. Per evitar això Spiderman a la saga One More Day farà un pacte amb Mephisto i aquest borrarà de la seva vida a Mary Jane Watson, la seva actual dona, retornant a aquest a una vida de post adolescent en la saga consecutiva Brand New Day.

Spiderman mai ha estat traduït al català, tot i que els diversos grups editorials que l'han publicat són catalans (Editorial Bruguera, Editorial Planeta, Vertice...) o estan radicats a Catalunya (Panini).

Sinopsi (Amazing Fantasy #15)

1962: Peter Parker és un jove estudiant de 15 anys, un dia en una exhibició de ciències a l'aula 30 del seu institut, una aranya es creua pel mig d'un artefacte d'alta radiació, i casualment l'insecte absorbeix enormes quantitats de radioactivitat i abans de morir-se pica a en Peter Parker a la mà. Marejat, Peter surt a prendre l'aire i per poc un cotxe l'atropella, però un nou instint aràcnid l'avisa a temps i d'un salt s'enganxa a la paret més propera i comença a enfilar-s'hi fins arribar al capdamunt del terrat. Se'n dona compte de que és capaç de invertir la polaritat de l'electricitat estàtica i que pot adherir-se a les parets. Un cop a dalt, apreta amb una mà un tub d'acer i l'arruga com si fos paper.

És llavors quan es treu les olleres i decideix provar sort en món de la lluita lliure. pretén aconseguir un premi de 100$ per aguantar 3 minuts en un ring amb un tal Hogan "el triturador". Al estar acostumat a les constants humiliacions a l'escola, tenia por de fallar i quedar ridiculitzat; així que va decidir fer-se una disfressa que consistia amb una roba vella, una samarreta de màniga llarga blanca i uns pantalons blaus.

El moment del combat dura a penes 5 vinyetes, lo que tarda en entrar al ring, esquivar d'un salt a Hogan i agafar-lo amb una mà i pujar-lo màstil amunt. Hogan, el triturador, tapant-se la cara per no veure la altura, suplica que el torni a terra. Al veure això l'organitzador productor de televisió li proposa a en Peter que no es tregui la màscara, que li dona un toc mestre, i li ofereix de sortir al Show de Ed Sullivan.

Es crea l'uniforme de l'actual Spiderman i els disparadors de teranyines.

Després del programa de televisió tot son elogis per al recent presentat en societat SPIDERMAN. Propostes d'exclusives, entrevistes, actuacions a Hollywood... Amb tot això que un home passa corrents pel seu costar, un policia crida que l'aturin. Però Peter no fa res i deixa que marxi per l'ascensor. "Ho sento amic, aquesta és la teva feina! Estic fart de que em prenguin per tonto... D'ara endavant em preocuparé per el número ú, o sigui jo" - li diu Peter al policia. Hores més tard... Els tiets d'en Peter, el tiet Ben i la tieta May li regalen un microscopi. Seria l'últim regal que rebria del seu tiet; ja que dies més tard, al tornar a casa, es trobaria al mateix policial al que no va voler ajudar que li donaria la mala notícia: "Males noticies nano, han assassinat al teu tiet!". Spiderman enrabiat surt a la recerca de l'assassí, al trobar-lo en una caseta del port, l'atonyina fins que el deixa sense sentit i l'entrega a la policia. Des d'aquell moment jura que defensarà la justícia. Perquè compren que "Un gran poder comporta una gran responsabilitat" tal i com el seu tiet Ben li havia dit un cop.

La vida d'un heroi

Peter Benjamin Parker, és fill de Richard Parker y May Fitzgerald en un afer d'infidelitat (com es pot comprobar en Trouble, el Secret de la Tia May). Richard Parker era un superficial conquistador, estava sortint amb Mary la puritana millor amiga de May Fitzgerald. Aquesta última que estava en la seva època més desmelenada no es va plantejar la importancia d'estar sortint amb Ben Parker (el germà de'n Richie) ni que la seva millor amiga en fos parella. Es van anar al llit més d'una vegada junts en Richard i la May, fruit d'això neixeria en Parker segons la profecia que va augurar una vella vident: "Mary tindrà un fill el primer cop que faci l'amor amb un noi, i la May no tindrà mai fills". La profecia es completaria quan la May, després de rodar món i acabar tristament vivint amb un maltractador en una caravana, entregués el seu fill a Mary i li demanés que se'n fes càrrec. Mary utilitzaria aquest nen per comprovar si en Richard l'estimava de veritat o no...

Finalment Richard i Mary Parker criarien a en Peter Parker. May i Ben Parker no tindrien mai fills; ja que en Ben era estèril per culpa de les pallisses rebudes de petit. Quan Peter es va fer una mica gran es va quedar orfe al perdre els pares en un accident d'avió en plena missió com a espies pel govern d'EE.UU.

Peter va passar al càrrec dels seus tiets (en realitat la seva veritable mare), però ell mai ho sabria.

Com es descriu en la Sinopsi Peter Parker adquireix els poders d'una aranya radioactiva i es converteix en SPIDER-MAN.

A pesar d'aquests poders, en Peter Parker troba moltes dificultats per a millorar la seva vida diària i freqüentment es pregunta si no seria millor abandonar la seva carrera justiciera, que sovint només li porta problemes a ell i a tots els que l'envolten.

Encara que l'Spiderman intenta sempre fer les coses correctes (d'acord a la seva pròpia moral) la seva actuació està subjecta freqüentment a l'escrutini i la sospita pública. Les crítiques negatives solen provenir d'en J. Jonah Jameson, director del periòdic Daily Bugle, qui manté la postura que l'Spiderman no fa sinó atreure als delinqüents que combat eternament. Irònicament, en Peter Parker ha treballat com a fotògraf free-lance per a aquest mateix periòdic venent fotografies de l'Spiderman durant molt de temps (del que té el monopoli assegurat la qual cosa aixeca dubtes sobre la seva vàlua i de la competència deslleial en aquest assumpte).

Diferències entre el còmic i la pel·lícula

1. Al picar-li la aranya no fa el canvi immediatament; si no que tarda tota una nit a processar els canvis.
   
2. Les teranyines li surten de la pell, en lloc de fer-se disparadors.
   
3. S'enganxa per les parets per una espècie de pelets a la punta dels dits i no per la inversió de la polaritat de la energia estàtica.
   
4. L'assassí del tiet Ben mor al moll al caure per una finestra.
   

El seu uniforme

Utilitza un vestit de Spandex -el material amb que estan fets la majoria de vestits dels súper herois de la Marvel- aquest li serveix per a preservar la seva identitat secreta; ja que és integral. Consta de caputxa-passamuntanyes, guants, samarreta i pantalons.

En Peter Parker odia que del seu vestit en diguin "disfressa", per ell és el seu uniforme de treball (tot i que quan va dissenyar el vestit de Spiderman es va referir a ell com a disfressa).

Spiderman ha disposat de diferents vestits. Podríem destacar-ne:

1. L'uniforme blau i vermell clàssic, amb el que es va fer famós des de la seva primera aparició
2. El vesit negre alienígena (tret de la saga Secret Wars de la Marvel) del que després en derivaria en Venom
3. El robòtic vermell i groc creat per Tony Stark (alias Ironman) en la fase prèvia a la guerra civil (saga civil war de la Marvel).

Links relacionats

• [1](Pàgina web oficial de la Marvel - EEUU)
• Spider-Man 3- Página oficial (Idioma Opcional)
• Marvel.com - Página oficial (Anglès)
• Spider-Man: Bajo la Máscara. Todo sobre Spider-Man en catellano (Espanyol)
• Ultimate Spider-Man (informació sobre el còmic de la linea Ultimate, en espanyol)
• Comics en España y otras cosas (Espanyol)
• EUM - Spider-Man (Espanyol)
• SpiderMex: La historia Spider-Man en Mèxic (Espanyol)
• Spider-Man 3 The Game (Anglès)
• El Asombroso Hombre Araña - Spider Man sus poderes y habilidades en imágenes (Espanyol)
• [2](Pàgina catalana no oficial de Spiderman)