Figuig: diferència entre les revisions
(Cap diferència)
|
Revisió del 16:18, 4 abr 2009
Figuig o Figig o Ifiyey (berber: Afgig, àrab Fadjdj) és una ciutat berber del Marroc a les muntanyes del Atles, a la frontera amb Algèria, regió Oriental, província de Figuig. La ciutat està en un oasi de palmeres amb dàtils anomenat en berber tazdayt, i rodejada de muntanyes (el Jabal Gruz). La població era de 12.577 habitants el 2004 (7000 vers el 1960).
Formen la ciutat set comunitats o ksars (Igherman en berber): At-Wadday, At-Amar, At-Lamiz, At-Sliman, At-Anaj, At-Addi, i Iznayen. El territori de una comunitat s'anomena Agram (plural Igramawan), que generalment designa a un grup fortificat de cases. La llengua comuna és el berber tamazight però no s'escriu. L'activitat principal és l'agricultura que entre 1967 i 1977 fou afectada seriosament per una plaga que va afectar a les palmeres que van desaparèixer en gran part; es cultiva també blat.
Història
Al període neolític la població de la zona va deixar algunes pintures rupestres especialment al uadi Zouzefana, el riu de Figuig, que derivaria el nom d'una dona notable romana, Josefina. Les poblacions del neolític ja eren berbers i els llocs principals on s'han trobat restes son Tadrart, Hammou Hakkou Cheda (coll de Zenaga), Ighzer Acherquiy, i El-Arja. Els berbers van romandre senyors de la zona primer nominalment sota Roma i després amb l'Imperi Bizantí, fins a l'arribada dels musulmans. Foren els mateixos habitants els que el van adoptar i difondre entre la població que era de majoria cristiana.
El conjunt apareix esmentat a partir del segle XIV. Ibn Khaldun diu que estava governada pels Matghara, una família del grup Banu Faten; l'oasi va recollir la successió de la ciutat de Talfilalt que havia entrat en declivi i esdevingué un nus de rutes comercials. Lleó l'Africà l'esmenta al segle XVI. Al segle XVII Al-Ayyashi parla de les seves biblioteques. El territori va restar independent pel seu aillament amb cada comunitat o ksar sota una jemaa o assamblea. Al final del segle XVII el sultà Mawlay Ismail hi va fer una expedició però després va abandonar la zona. El 1807 hi va fer una expedició Mawlay Sulayman però igualment no hi va restar. Quan els francesos van conquerir Algèria (1830) la convenció de Lalla-Maghniya del 18 de març de 1845 va deixar el Figuig en mans del Marroc. Els Awlad Sidi Shaykh, revoltats contra França el 1864, van fer servir aquest territori com a refugi, com també fou refugi per l'aventurer Bu Amama i el bandits Zegdu.
El 1883 el sultà Mawlay Hasan hi van instal·lar el seu primer representant que no va tenir cap autoritat. Ni després de l'acord entre Marroc i França del 1902 el sultà va poder imposar el seu domini i una columna francesa que acompanyava al governador general d'Algèria, Jonnar, cap a Beni-Ounif fou atacada pels berbers el 30 de maig de 1903. Una resposta militar francesa va derrotar als berbers i va obligar a la Jemaa de Zenaga a entregar als responsables i donar alguns hostatges. El 1912 el Figuig fou declarat part del protectorat i del Makhzen i la pau es va mantenir tot i que la delimitació de fronteres va deixar a Figuig només amb els ksars i l'espai àrid fins al uadi Zouzefana, quedant fora la regió més fèrtil. El final del comerç d'esclaus, del comerç transsaharià i l'arribada del ferrocarril d'Oran a Colomb-Béchar (que va arribar a Beni-Ounif el 1903) van deixar la regió sense possibilitats i amb una forta decadència econòmica. Les lluites internes per la possessió de l'aigua també van afeblir als berbers, especialment la disputa sobre Ayn Thaddert entre els ksars de al-Udaghir i Zenaga. Els marabuts es van esforçar en restablir la pau. Las jemaas van estar presidides per representants del rei i el cadi nomenat pel Makhzem.
El 1963 la guerra de les arenes entre Marroc i Algèria es va fer en part en aquest territori. El 1967 el accés al uadi fou tancat i els palmerars, abandonats i sense cura, van desaparèixer. Els habitants van començar a emigrar a França i a les grans ciutats. El 1973 el rei Hassan II va enviar una expedició a la zona acusada de connivència amb Mohammed Lefqih Elbasri, cap dels golpistes dins la Unió Nacional de Forces Populars (la actual USFP).
External links