Segona Guerra Bòer

veure també: Primera Guerra Bòer i Guerres Sudafricanes (1879-1915)

Segona Guerra Bòer

Història militar de Sud-àfrica
Tipus	guerra
Data	11 d'octubre de 1899 – 31 de maig de 1902
Escenari	Sud-àfrica
Lloc	Sud-àfrica
Resultat	Victòria Britànica, Tractat de Vereeniging
Bàndols
Imperi britànic Estat Lliure d'Orange República del Transvaal Voluntaris estrangers
Comandants
Lord Milner Sir Redvers Buller Lord Kitchener Lord Roberts Paul Kruger Louis Botha Koos de la Rey Martinus Steyn Christiaan de Wet
Baixes
6.000 – 7.000 ( uns 14.000 per malaltia) Civils morts principalment bòers: 24.000 6.000 – 8.000 (nombre desconegut de baixes per malaltia)

La Segona Guerra Bòer (neerlandès: Tweede Boerenoorlog ; Afrikaans: Tweede Boereoorlog) també referida com La Guerra Bòer i també coneguda com la Guerra Sud-africana (fora de Sud-àfrica), la Guerra Anglo-Bòer (entre molts sud-africans) i, en afrikaans com la o la (Segona Guerra d'Alliberament) o, simplement la (Guerra Anglesa) tingué lloc entre l'11 d'octubre de 1899 i el 31 de maig de 1902, entre l'Imperi Britànic i les dues repúbliques independents Bòers de la República Sud-africana i l'Estat Lliure d'Orange.

Orígens

Els orígens de la guerra són complexos, ja que provenien de més de dos segles de conflictes entre els bòers i l'Imperi Britànic . Al 1806, els britànics van prendre possessió durant les Guerres Napoleòniques de la Colònia del Cap i durant les dècades següents, onades de bòers van emigrar del mandat britànic al Cap, primer per la costa oriental cap a Natal i, després de que Natal fos annexionat al 1843, cap al nord i l'interior, creant dues repúbliques independents bòers: l'Estat Lliure d'Orange i la República Sud-africana, també anomenada República del Transvaal. Els britànics van reconèixer ambdues repúbliques boer al 1852 i 1854, però l'annexió del Transvaal al 1877 comportà la Primera Guerra Bòer al 1880-81. Després de les derrotes britàniques, principalment a la batalla de Majuba, es restaurà la independència del Transvaal, però subjecta a certes condicions, i les relacions van ser complicades.

Quan al 1886 es descobriren unes grans reserves d'or a la República Sud-africana arribaren grans onades de uitlanders (estrangers), principalment des de la Gran Bretanya, a la recerca de feina i fortuna. L'or va convertir el Transvaal en la nació més rica i potencialment més poderosa de l'Àfrica meridional, però també resultà en que el nombre d'uitlanders arribà a superar al de bòers, precipitant confrontacions entre el vell ordre i el nou. Els conflictes per la política uitlander i els seus drets econòmics resultaren en el fracassat Raid Jameson de 1895. Aquest atac, comandat pel Dr Leander Starr Jameson (i que rebé el seu nom), Administrador de la Chartered Company a Rhodèsia, va portar-se a termeper tal d'encoratjar als uitlanders a Johannesburg; però l'alçament fracassà i les forces governamentals del Transvaal envoltaren la columna i capturaren als homes de Jameson abans que poguessin arribar a la ciutat.

Mentre que les tensions escalaven de nivell local a nivell nacional, hi hagueren maniobres polítiques i negociacions per tal d'arribar a un compromís sobre els drets dels uitlanders, però de fet eren pel control de la mineria aurífera i pel desig britànic en incorporar el Transval i l'Estat Lliure d'Orange en una federació sota control britànic. Com que el nombre d'uitlanders britànics augmentava, els bòers reconegueren que la política que els britànics demanaven resultaria inevitablement en la pèrdua de la independència de la República Sud-africana. Les negociacions fracassaren i, al setembre de 1899, Joseph Chamberlain, el Secretari Colonial britànic envià un ultimàtum als Bòers, demanant-los la plena equiparació pels uitlanders residents al Transvaal. El President Kruger, davant el fet que no hi havia cap altra opció que la guerra, envià també ell un ultimàtum, donant 48 hores als britànics perquè retiressin totes les seves tropes de la frontera del Transvaal, a no ser que volguessin que el Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange (aliat del Transvaal) els declaressin la guerra. El rebuig del ultimàtum comportà la declaració de la guerra.

Fases

La guerra va tenir 3 fases diferents. En un inici, els Bòers van llançar diversos atacs preventius al territori controlat pels britànics a Natal i a Colònia del Cap, assetjant les guarnicions de Ladysmith,, Mafeking i Kimberley. Els bòers assoliren diverses victòries tàctiques a Colenso, Magersfontein i a Spionkop contra una contraofensiva britànica destinada a rellevar les tres setges.

La segona tingué lloc després de la introducció d'un gran nombre de soldats britànics a les ordres de Lord Roberts, en una nova ofensiva llançada al 1900 destinada a alliberar als assetjats, que aquest cop sí que tingué èxit. Després d'assegurar Natal i la Colònia del Cap, els britànics van poder envair Transvaal i capturar la seva capital, Pretòria, al juny del 1900.

Finalment, a inicis de març de 1900, els Bòer llançaren una guerra de guerrilles contra els britànics. Això marcà l'inici de la tercera fase de la guerra. Va estendre's dos anys, durant els quals els Bòer atacaren objectius com columnes de tropes, línies de telègraf, ferrocarrils i dipòsits i magatzems. En un esforç per tal de tallar els subministraments dels irregulars, els britànics, ara comandats per Lord Kitchener, van respondre amb una política de terra cremada, destruint les granges bòers i enviant als civils a camps de concentració.

El govern britànic esperava que la campanya només duraria uns mesos, i aquesta gradualment es tornà més i més impopular especialment després de les revelacions sobre les condicions als camps de concentració (on desenes de milers de dones i nens van morir de malalties i malnutrició). La demanda de pau portà a aturar les hostilitats i, al 1902, es signà el Tractat de Vereeniging.. Les dues repúbliques quedaren integrades a l'Imperi Britànic, encara que els britànics estaven obligats a realitzar diverses concessions i reparacions al Bòer. La garantia d'una autonomia limitada de la zona finalment portà a la creació de la Unió Sud-africana. Les conseqüències de la guerra s'estengueren tant a la regió com a la política domèstica britànica. La guerra, coneguda com la darrera guerra imperial britànica, va ser la més llarga de totes elles, estenent-se durant gairebé 3 anys, la més cara (més de £200 milions) i la més desastrosa de totes les guerres britàniques entre 1815 i 1914.

Referències

Fonts primàries

• Arthur Conan Doyle: The Great Boer War. London: Smith, Elder, 1900.
• Sol T. Plaatje: Mafeking diary: a black man's view of a white man's war. Cambridge: Meridor Books; Athens: Ohio University Press, 1990. ISBN 0-85255-064-2 (Meridor) ISBN 0-8214-0944-1 (Ohio UP). Originally published as The Boer War diary of Sol T. Plaatje; an African at Mafeking. Johannesburg: Macmillan, 1973 ISBN 0-86954-002-5.
• Alfred Milner: "The Milner Papers", vol. II South Africa 1899 – 1905, edited by Cecil Headlam, London: Cassell, 1933.
• J.H.M. Abbott, Tommy Cornstalk, Longmans London, 1902, (an autobiography of Abbott's service in the War).
• Droogleever, R.W.F. (ed.), From the Front: A. B. (Banjo) Patterson's Dispatches from the Boer War, MacMillan, Sydney, 2000. (A completed compilation of the reporter 'Banjo Patterson's (1864-1941) dispatches (75 letters and articles sent to Australia during the period November 1899 to July 1900. Patterson was present at numerous engagements including Paardeberg, Bloemfontein, Pretoria and finally the surrender of General Martinus Prinsloo at the Brandwater Basin. These writings give a military and literary insight into events, with comments on the medical crisis in Bloemfontein following its occupation and outbreak of enteric fever) ISBN 07329 1062 5
• Lieut. George Witton, Scapegoats of the Empire, Melbourne, 1907; republished as George R. Witton, Scapegoats of the Empire, Angus & Robertson Melbourne, 1982., (Witton's autobiography of his trial and conviction along with "Breaker Morant"). ISBN 0 207 146667
• Field, Kingslet (edt). Book "Soldier Boy" A young New Zealander writes home from the Boer War, compiled by Kingsley Field. Letters written by Harry Gilbert to his family in New Zealand from April 1901. First published in 2007 by New Holland Publishers (NZ) Ltd. ISBN 978 186966 177 9.
• Lt. Col. P.L. Murray, (ed.) Official Records of the Australian Military Contingents to the War in South Africa, Government Printer, Melbourne, 1911. (Rare, but this book lists all Colonial Forces, plus Commonwealth troops' names, number rank, including nurses rates of pay and promotions. Citations on each serviceman's /servicewoman's injuries, illnesses, wounds, killed in action etc. Details the ships on which contingents sailed and returned, the number of horses per contingent despatched to the war, unit establishments, active services and honours, unit patrols and engagements etc. Book comprises 607 pages)
• New South Wales Imperial Bushmen Contingent War Diary and letters written by the Adjutant, Major David Miller. They tell the day by day story of the deployment in 1900 of this unique unit raised by private subscription in New South Wales.

Fonts sequndàries

• Byron Farwell: The Great Anglo-Boer War. New York: Harper and Row, 1976. ISBN 0-06-011204-2 (published in the UK as The Great Boer War. London: Allen Lane, 1977. ISBN 0-7139-0820-3).
• April A. Gordon and Donald L. Gordon (eds.): Understanding contemporary Africa. 3rd ed. Boulder, Colorado: Lynne Rienner, 2001. ISBN 1-55587-850-4.
• David Harrison: The white tribe of Africa: South Africa in perspective. Los Angeles: University of California Press, 1981. ISBN 0-520-04690-0.
• Denis Judd and Keith Surridge. The Boer War. London: John Murray, 2003. ISBN 0-7195-6169-8.
• W. Baring Pemberton. Battles of the Boer War. First published 1964 by B.T. Batsford - republished by Pan, 1969.
• Thomas Pakenham. The Boer War. New York: Random House, 1979. ISBN 0-394-42742-4. 
• Fransjohan Pretorius : Scorched Earth. Cape Town: Human & Rousseau, 2001; ISBN 0-7981-4192-1.
• Kit Denton, Australian at War: For Queen and Commonwealth, Time-Life Books, Australia, 1987, (pp. 76–163) ISBN 0949118 08 7 (many photos and maps)
• Laurie Field, The Forgotten War, Melbourne University Press, 1979.
• R.L. Wallace, Australians at the Boer War, AGPS, Canberra, 1976. ISBN 0 642 999391 2 (an important work in re-awaking Australian interest in the Boer War - but hard to locate)
• William (Bill) Woolmore, The Bushveldt Carbineers and the Pietersburg Light Horse, Slouch Hat Publications, Rosebud, 2002. ISBN 0 9579752 0 1 (solid work on the men who served in the ill-fated unit)
• Neil G. Speed, Born to Fight, Caps & Flints Press, Melbourne, 2002. (an Australian Maj. Charles Ross DSO who served with Canadian Scouts) ISBN 0 9581356 0 6
• Craig Wilcox, Australia's Boer War, Oxford University Press, 2002. (important academic work) ISBN 0 19 551637 0
• William (Bill) Woolmore,Steinaecker's Horsemen: South Africa 1899-1903, South African Country Life,Barberton, 2006. ISBN 0 9584782 4 4 (solid research by an Australian writer into the men who served in this unit)
• Max Chamberlain & Robert Droogleever, The War with Johnny Boer: Australians in the Boer War 1899-1902, Ligare, Riverwood, 2003. (sound research with maps, drawing and pictures of Australian participants)
• Dave C. George, Carvings from the Veldt: Rifle carvings from Anglo-Boer War, 1899-1902, Northern Rivers N.S.W., 2004. (photographic and historical record of surviving Boer War rifles (in Australia, New Zealand, Canada, UK and USA) and the variety of stock carvings) ISBN 0 646 44043 8
• Richard Tomlinson, "Masonry blockhouses of the Anglo-Boer War 1900-1902", Fort (Fortress Study Group), 1998, (26), pp169-199

Enllaços externs

• The Second Boer War. Its Effects on Military and Diplomacy
• The Register of the Anglo-Boer War; casualties and participants
• Chronology South Africa Boer War
• The Australian War Memorial (hundreds of photos in the Boer War section)
• Canada & The South African War, 1899-1902 - Canadian War Museum
• Chronology Great Britain Boer War
• Colonial Units
• The New Zealand Contingents
• Field Gun photos and video
• British casualties - Officers: A to Z
• War Museum of the Boer Republics. Anglo Boer War Museum (accessed 24 December 2003)
• National UK Archives site
• Online Catalogue entry for The Women's Library: Millicent Fawcett's personal copy of the Fawcett Commission Report, search for RefNo=7mgf/e/1
• Royal Engineers Museum Royal Engineers in the Anglo-Boer war (Ballooning, Blockhouses, Bridging, Railways, Searchlights, Signals, Steam Transport and Telegraph)
• A Handbook of the Boer War by Gale and Polden, Limited, from Project Gutenberg
• The Record of a Regiment of the Line, by M. Jacson, from Project Gutenberg
• Commando: A Boer Journal of the Boer War (now in the public domain and readable online), by Deneys Reitz, a participant and later deputy prime minister of South Africa
• The Boer War from a Boer Perspective
• British Soldiers who served, were wounded or died
• Soldiers of the Queen - Heritage Resources Saint John
• Australian Light Horse Studies Centre Resources relating to the Australian participation in the Boer War by their mounted troops.
• A Fading Memory: Canada’s First Military Action Article chronicling the Canadian involvement.
• Scottish Regiments Shipping Out to the Boer War 1899-1902
• The Boer War 1899-1902