Història de les monedes: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 11: | Línia 11: | ||
=== Any 400 aC === |
=== Any 400 aC === |
||
*344 aC. [[Temple de Juno Moneta]].<ref name="RobensJayaweera2013">{{cite book|author1=Erich Robens|author2=Shanath Amarasiri A. Jayaweera|author3=Susanne Kiefer|title=Balances: Instruments, Manufacturers, History|url=https://books.google.com/books?id=FzbABAAAQBAJ&pg=PA72|date=1 October 2013|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-3-642-36447-1|pages=72–}}</ref> |
|||
*344 aC. [[Temple de Juno Moneta]]. |
|||
=== Any 1300 === |
=== Any 1300 === |
||
*1358-1377. Jacobus Mulekyn de Florència , “master moneyer” en una seca d’Edimburg (Escòcia).<ref name= Registrvm1814>{{cite book|title=Registrvm Magni Sigilli Regvm Scotorvm in Archivis Pvblicis Asservatvm. A.D. 1306 - A.D. 1424|url=https://books.google.com/books?id=zDpNAAAAcAAJ&pg=PT11|year=1814|pages=11–}}</ref> |
*1358-1377. Jacobus Mulekyn de Florència , “master moneyer” en una seca d’Edimburg (Escòcia).<ref name= Registrvm1814>{{cite book|title=Registrvm Magni Sigilli Regvm Scotorvm in Archivis Pvblicis Asservatvm. A.D. 1306 - A.D. 1424|url=https://books.google.com/books?id=zDpNAAAAcAAJ&pg=PT11|year=1814|pages=11–}}</ref> |
Revisió del 18:21, 16 gen 2020
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Pau Nemo hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
La història de les monedes s’esten des de temps molt antics fins a l’actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l’economia en general. També té lligams molt estrets amb la fabricació de les monedes físiques i la numismàtica.
Cronologia. Introducció.
Una de les formes d’exposició del tema és una cronologia de fets documentats de manera semblant a una llista. Un cop presentada aquesta llista (necessàriament incompleta), les consultes de fets puntuals són molt fàcils. Si un esdeveniment conegut i notori no figura a la cronologia, és molt fàcil d’afegir.
Cronologia
Any 400 aC
- 344 aC. Temple de Juno Moneta.[1]
Any 1300
- 1358-1377. Jacobus Mulekyn de Florència , “master moneyer” en una seca d’Edimburg (Escòcia).[2]
- 1364-1393. Bonagius de Florència, “master moneyer” en una seca d’Escòcia.[3]
- La presència i activitat de dos mestres florentins podrien explicar la terminologia antiga de les seques angleses i escoceses (trossello/pila, en italià; trossell/pila, en català: trussell/pile, en anglès).
Any 1500
- 1553. Antoine Brucher, un calcògraf francès va dissenyar un laminador.[4] Alguns autors li atribueixen la invenció d'una premsa de molinet (Premsa d’encunyar “au moulin”).[5]
- 1554. Aubin Olivier es designat responsable de la seca mecanitzada de Paris (Moulin des Ëtuves). [6]
- 1560. El francès Eloy Mestrelle comença a encunyar moneda a la seca de la Torre de Londres amb màquines construïdes per ell mateix.[7]
- 1568. Benvenuto Cellini va publicar un tractat sobre vuit oficis relacionats amb els argenters. Alguns capítols parlen de l’encunyació de monedes.[8]
- 1586. La seca de Segòvia comença a encunyar monedes amb volant d’encunyar.[9]
Any 1600
- 1610. Els consellers de Barcelona demanaven permís per a encunyar moneda (de forma exclusiva en tot el Principat) mitjançant un molí basat el molí encunyador de Segòvia.[10]
- 1640. Sota la direcció de Jean Varin la seca de Paris encunya monedes d’or amb una premsa de volant.[11]
Any 1700
- 1788. Matthew Boulton posa en funcionament una seca accionada per vapor a Birmingham: Soho Mint.[12]
Any 1800
- 1830. L'enginyer suís Jean Pierre Droz va inventar una virolla partida que permetia encunyar les dues cares i el cantell de les monedes en una operació única.[13]
- 1833. Gengembre.[14]
Referències
- ↑ Erich Robens. Balances: Instruments, Manufacturers, History. Springer Science & Business Media, 1 October 2013, p. 72–. ISBN 978-3-642-36447-1.
- ↑ Registrvm Magni Sigilli Regvm Scotorvm in Archivis Pvblicis Asservatvm. A.D. 1306 - A.D. 1424, 1814, p. 11–.
- ↑ Publications, 1836, p. 2–.
- ↑ Fleischer, Ernst (editor); Skotowe, August. «A Critical Glossary». A: An Appendix to Shakespeare's Dramatic Works (en anglès). Leipzig: Ernst Fleischer, 1826, p. 145.
- ↑ Jacques Savary des Brûlons. Dictionnaire universel de commerce: d'histoire naturelle, & des arts & métiers .... chez les frères Cl. & Ant. Philibert, 1761, p. 941–.
- ↑ Jacques-Paul Migne. Encyclopédie théologique: ou, Serie de dictionnaires sur toutes les parties de la science religieuse ... t. 1-50, 1844-1862; nouv, ser. t. 1-52, 1851-1866; 3e ser, 1832, p. 48–.
- ↑ La frappe au balancier monétaire (son entrée en scène, sa mécanique et son remplacement). Stéphane Tremblay.
- ↑ Benvenuto CELLINI (the Artist.). Due trattati, etc. (Frammento di un discorso di Benvenuto Cellini sopra i principj e 'l modo d'imparare l'arte del disegno.)., 1731, p. 147–.
- ↑ Boletin de la Real Academia de la Historia. TOMO CXCIX. NUMERO III. AÑO 2002. Real Academia de la Historia, p. 321–. GGKEY:GJWAXJQ7YJE.
- ↑ Juan Bautista Barthe. Coleccion de documentos para la historia monetaria de España. J. C. de la Pena, 1843, p. 62–.
- ↑ Angela Redish. Bimetallism: An Economic and Historical Analysis. Cambridge University Press, 2 November 2006, p. 57–. ISBN 978-0-521-02893-6.
- ↑ Sally Baggott. Matthew Boulton: Enterprising Industrialist of the Enlightenment. Routledge, 13 May 2016, p. 179–. ISBN 978-1-317-09931-4.
- ↑ Jean P. Droz. Rapport fait à la classe des sciences ... sur diverses inventions, 1803, p. 29–.
- ↑ Castellanos. Cartilla numismática: Repertorio de las palabras técnicas de la ciencia de las medallas, 1840, p. 42–.