Àcid N-metil-D-aspàrtic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicÀcid N-metil-D-aspàrtic
Substància químicacompost químic i N-methyl-DL-aspartic acid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular147,053 u Modifica el valor a Wikidata
Rolexcitatory amino acid agonist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₅H₉NO₄ Modifica el valor a Wikidata
NMDA.svg
SMILES canònic
Model 2D
CNC(CC(=O)O)C(=O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CN[C@H](CC(=O)O)C(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'àcid N-metil-D-aspàrtic (NMDA) és un derivat aminoàcid que actua com un agonista específic del receptor NMDA i, a més, simula l'acció del neurotransmissor glutamat en aquest receptor. A diferència del glutamat, l'NMDA només s'uneix i regula aquest receptor sense tenir cap altre efecte en els altres receptors de glutamat. L'NMDA és una substància sintètica hidrosoluble que normalment no es troba en els teixits biològics. Es va sintetitzar per primera vegada els anys 60. L'NMDA és una excitotoxina; això té aplicacions en recerca en la neurociència del comportament. El conjunt d'estudis que utilitzen aquesta tècnica cauen dins del terme "estudis de lesions". Els investigadors apliquen NMDA a regions específiques del cervell o medul·la espinal del subjecte (animal) i valoren el comportament d'estudi, com el comportament operatiu. Si el comportament està compromès, suggereix que el teixit afectat forma part de la regió del cervell que contribueix de manera important a l'expressió normal d'aquell comportament. El NMDA en petites quantitats no és neurotòxic, per tant, es pot investigar l'acció del glutamat específicament a través dels receptors NMDA injectant petites quantitats de NMDA en una regió concreta del cervell: per exemple, la injecció de NMDA en el tronc encefàlic indueix locomoció involuntària en gats i rates.

Antagonistes[modifica]

L'APV, l'amantadina, el dextrometorfà, la ketamina, l'òxid nitrós, la fenciclidina, el riluzole, la memantina i l'àcid quinurènic (l'únic endogen) són exemples d'antagonistes del receptor NMDA.

Referències[modifica]

  • Watkins, Jeffrey C.; Jane, David E. (2006), "The glutamate story", Br. J. Pharmacol. 147 (Suppl. 1): S100–8, doi:10.1038/sj.bjp.0706444, PMID: 16402093.