Àcid N-metil-D-aspàrtic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicÀcid N-metil-D-aspàrtic
Substància compost químic
Massa molecular 147,053 uma
Estructura química
Fórmula química C₅H₉NO₄
NMDA.svg
SMILES canònic
Model 2D
CNC(CC(=O)O)C(=O)O
SMILES isomèric
CN[C@H](CC(=O)O)C(=O)O
InChI Model 3D
Identificadors
CAS 6384-92-5
InChIKey HOKKHZGPKSLGJE-GSVOUGTGSA-N
PubChem 22880
RTECS CI9457000
ChEBI 31882
KEGG C12269
ChemSpider 21436
ChEMBL CHEMBL291278
UNII 1903B9Q6PI
HMDB HMDB02393
DSSTOX DTXSID8041082
IUPHAR 4268
Beilstein 1724431
MeSH D016202
Modifica dades a Wikidata

L'àcid N-metil-D-aspàrtic (NMDA) és un derivat aminoàcid que actua com un agonista específic del receptor NMDA i, a més, simula l'acció del neurotransmissor glutamat en aquest receptor. A diferència del glutamat, l'NMDA només s'uneix i regula aquest receptor sense tenir cap altre efecte en els altres receptors de glutamat. L'NMDA és una substància sintètica hidrosoluble que normalment no es troba en els teixits biològics. Es va sintetitzar per primera vegada els anys 60. L'NMDA és una excitotoxina; això té aplicacions en recerca en la neurociència del comportament. El conjunt d'estudis que utilitzen aquesta tècnica cauen dins del terme "estudis de lesions". Els investigadors apliquen NMDA a regions específiques del cervell o medul·la espinal del subjecte (animal) i valoren el comportament d'estudi, com el comportament operatiu. Si el comportament està compromès, suggereix que el teixit afectat forma part de la regió del cervell que contribueix de manera important a l'expressió normal d'aquell comportament. El NMDA en petites quantitats no és neurotòxic, per tant, es pot investigar l'acció del glutamat específicament a través dels receptors NMDA injectant petites quantitats de NMDA en una regió concreta del cervell: per exemple, la injecció de NMDA en el tronc encefàlic indueix locomoció involuntària en gats i rates.

Antagonistes[modifica | modifica el codi]

L'APV, l'amantadina, el dextrometorfà, la ketamina, l'òxid nitrós, la fenciclidina, el riluzole, la memantina i l'àcid quinurènic (l'únic endogen) són exemples d'antagonistes del receptor NMDA.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Watkins, Jeffrey C.; Jane, David E. (2006), "The glutamate story", Br. J. Pharmacol. 147 (Suppl. 1): S100–8, doi:10.1038/sj.bjp.0706444, PMID 16402093.