Ángela Moreno de Farro
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1824  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, actriu |
| Família | |
| Mare | Benita Moreno |
| Germans | Luisa Santamaría |
Ángela Moreno de Farro (1824 - ?) va ser una actriu i cantant d'òpera i sarsuela espanyola.
Va néixer el 1824, però es desconeix el lloc de naixement.[1] Va ser filla de de la cantant d'òpera Benita Moreno, destacada per ser de les primeres a cantar les obres de Rossini a Espanya, i distingida amb la seva germana Francisca pel rei Ferran VII. Era neta Francisco Javier Moreno, primer violí de cambra de l'infant Gabriel de Borbó.[2] En l'àmbit personal, va contraure matrimoni amb l'empresari operístic José Farro.[3]
Va rebre la seva formació musical a Itàlia.[4][3] Va sortir a escena per primera vegada el 13 de desembre de 1842 al Teatre de la Cruz de Madrid.[4] Durant les dècades de 1840 i 1850, va ser membre de les companyies de diversos teatres, com el Teatre del Campillo de Granada (1843-1844, 1847-1848, 1856-1857), del Teatre del Circo de Madrid (1844-1845, 1850-1852),[3][5] el darrer incorporada per mediació de la seva germana Luisa Santamaría.[6] Encara que pràcticament sempre apareix com a contralto, només l'estiu de 1847 va interpretar el paper de Griselda a Ernani, destinat sempre a sopranos, i a partir de la dècada de 1850, que s'incorpora al moviment de sarsuela, actua sempre com a soprano.[3] Hom afirma que era una de les actrius més aplaudides i que tenia una veu excel·lent.[6]
En algun moment es trasllada a Cuba, on actua al Teatre Tacón de L'Havana, on es va estrenar l'himne gallec.[3][2] El 1856 va tornar a actuar a Granada, on va despertar molt d'interès per part del públic, i el 1857-1858 va formar part de la companyia formada per l'empresari Ramón Carsi, juntament amb la seva germana i altres destacats actors.[3] Es desconeixen la data i lloc de mort,[1] i només Baltasar Saldoni la cita al seu diccionari com a cantant de teatre el 1859.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Cuevas Romero, Sara; Japón Ruiz, Diego; Cuevas Romero, José María. «La educación musical de la mujer española en el siglo XIX». A: Logros y retos: Actas del III congreso universitario nacional "Investigación y género" (en castellà). Sevilla: Universitat de Sevilla, 2011, p. 413, 420.
- ↑ 2,0 2,1 Alén Garabato, Pilar «Benita y las Moreno. Vidas sin contar». El Correo Gallego, 28-08-2021.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Oliver García, José Antonio. El teatro lírico en Granada en el siglo XIX (1800-1868) (tesi) (en castellà). Granada: Universitat de Granada, 2012, p. 92, 199, 210, 288, 291.
- ↑ 4,0 4,1 Cotarelo y Mori, Emilio. Historia de la zarzuela, o sea el drama lírico en España, desde su origen a fines del siglo XIX (en castellà). Madrid: ICCMU, 2000, p. 360.
- ↑ Carmena Millán, Luis. Crónica de la ópera italiana en Madrid: desde 1738 hasta nuestros días (en castellà). Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2002, p. 132.
- ↑ 6,0 6,1 Cotarelo y Mori, Emilio «Ensayo histórico sobre la Zarzuela o sea el drama lírico español desde su origen a fines del siglo XIX». Boletín de la Academia Española, vol. 22, 1935, pàg. 113, 116.
- ↑ Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 4. Madrid: Imprenta de D. Antonio Pérez Dubrull, 1881, p. 219.