Étienne Bézout

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Étienne Bézout
Etienne Bezout2.jpg
Naixement 31 de març de 1730[1]
Nemours, França
Mort 27 de setembre de 1783 (als 53 anys)
Basses-Loges, Avon (Sena i Marne), França
Sepultura Església de Saint Pierre, Avon
48° 24′ 35″ N, 2° 42′ 58″ E / 48.4097222222°N,2.71611111111°E / 48.4097222222; 2.71611111111
Es coneix per Identitat de Bézout
Teorema de Bachet-Bézout
Càlcul Matricial
Camp científic Matemàtiques
Institució Acadèmia de la Marina
Acadèmia d'Artilleria
Influències de Euler

Ëtienne Bézout fou un matemàtic francès del segle XVIII conegut sobre tot pels seus llibres de text.

Vida[modifica | modifica el codi]

Bézout era fill i nét de magistrats dels tribunals de Nemours i hom esperava de ell que seguís una carrera jurídica.[2] Això no obstant, es va interessar per les matemàtiques després d'estudiar Euler i va publicar alguns treballs sobre dinàmica i càlcul diferencial.

El 1758 va ser escollit adjunt de l’Acadèmie Royale des Sciences, de la que posteriorment en seria pensionat (1768). El 1763 és nomenat instructor i professor de les acadèmies navals de França i el 1768, a més, ho serà de l'acadèmia d'Artilleria en substitució del difunt Camus.[3]

Entre les seves obligacions com professor estava la de escriure els llibres de text per als estudiants, tasca a la que es va entregar, aconseguint publicar uns llibres que es reeditaran nombroses vegades.[4]

Obra[modifica | modifica el codi]

Llibres de text[modifica | modifica el codi]

Els llibres de text són la faceta més coneguda de l'obra de Bèzout. Els dos principals són:

  • Cours de mathématiques à l'usage des Gardes du Pavillon et de la Marine (4 volums, 1764-1767)
  • Cours complet de mathématiques à l'usage de la marine et de l'artillerie (6 volums, 1770-1782)

Tot i que van rebre algunes crítiques per la seva manca de rigor, eren llibres que podien ser entesos per tots els que necessitaven les matemàtiques per a la seva feina i, per això, van tenir tant d'èxit i difusió.[5]

Àlgebra[modifica | modifica el codi]

A part de la seva obra docent, Bézout es va interessar per l'àlgebra. El 1764 publica un article titulat Sur le degré des équations résultantes de l’évanouissement des inconnues en el que generalitza el mètode d'Euler per reduir dues equacions amb dues incògnites a N equacions, presentant per primera vegada el que després s'anomenaran matrius.

El seu principal treball en àlgebra és, però, el seu llibre Théorie des équations algébriques (1779) en el que estableix el conegut com teorema de Bézout sobre el grau de l'equació final d'un sistema d'equacions.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El Complete Dictionary of Scientific Biography diu que va ser l'any 1739.
  2. Alfonsi, pàgines 15-20.
  3. Blanco (2007), pàgina 219.
  4. Fins i tot Chateaubriand recorda en les seves memòries que va estudiar el Bezout de xicot.
  5. O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics archive.
  6. Grabiner, Dictionary of Scientific Biography.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Étienne Bézout Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Étienne Bézout» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Grabiner, Judith V. «Bezout, Étienne». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 març 2015].