Étienne Bézout

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÉtienne Bézout
Etienne Bezout2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 març 1730 Modifica el valor a Wikidata
Nemours (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1783 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Avon (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Saint Pierre, Avon 48° 24′ 35″ N, 2° 42′ 58″ E / 48.4097222222°N,2.71611111111°E / 48.4097222222; 2.71611111111
Dades personals
Conegut perIdentitat de Bézout
Teorema de Bachet-Bézout
Càlcul Matricial
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Activitat1763-1783
OrganitzacióAcadèmia de la Marina
Acadèmia d'Artilleria
Membre de
Influències

Ëtienne Bézout fou un matemàtic francès del segle xviii conegut sobretot pels seus llibres de text.

Vida[modifica]

Bézout era fill i net de magistrats dels tribunals de Nemours i hom esperava d'ell que seguís una carrera jurídica.[1] Això no obstant, es va interessar per les matemàtiques després d'estudiar Euler i va publicar alguns treballs sobre dinàmica i càlcul diferencial.

El 1758 va ser escollit adjunt de l'Acadèmie Royale des Sciences, de la que posteriorment en seria pensionat (1768). El 1763 és nomenat instructor i professor de les acadèmies navals de França i el 1768, a més, ho serà de l'acadèmia d'Artilleria en substitució del difunt Camus.[2]

Entre les seves obligacions com a professor estava la d'escriure els llibres de text per als estudiants, tasca a la que es va entregar, aconseguint publicar uns llibres que es reeditaran nombroses vegades.[3]

Obra[modifica]

Llibres de text[modifica]

Els llibres de text són la faceta més coneguda de l'obra de Bèzout. Els dos principals són:

  • Cours de mathématiques à l'usage des Gardes du Pavillon et de la Marine (4 volums, 1764-1767)
  • Cours complet de mathématiques à l'usage de la marine et de l'artillerie (6 volums, 1770-1782)

Tot i que van rebre algunes crítiques per la seva manca de rigor, eren llibres que podien ser entesos per tots els que necessitaven les matemàtiques per a la seva feina i, per això, van tenir tant d'èxit i difusió.[4]

Àlgebra[modifica]

A part de la seva obra docent, Bézout es va interessar per l'àlgebra. El 1764 publica un article titulat Sur le degré des équations résultantes de l'évanouissement des inconnues en el que generalitza el mètode d'Euler per reduir dues equacions amb dues incògnites a N equacions, presentant per primera vegada el que després s'anomenaran matrius.

El seu principal treball en àlgebra és, però, el seu llibre Théorie des équations algébriques (1779) en el que estableix el conegut com teorema de Bézout sobre el grau de l'equació final d'un sistema d'equacions.[5]

Referències[modifica]

  1. Alfonsi, pàgines 15-20.
  2. Blanco (2007), pàgina 219.
  3. Fins i tot Chateaubriand recorda en les seves memòries que va estudiar el Bezout de xicot.
  4. O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics archive.
  5. Grabiner, Dictionary of Scientific Biography.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Étienne Bézout
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Étienne Bézout» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Grabiner, Judith V. «Bezout, Étienne». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 març 2015].