Òlbia (Escítia)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaÒlbia
AncientTownOlvia.jpg
Tipus assentament humà i jaciment arqueològic
Ubicació
EstatUcraïna
OblastProvíncia de Mikolàiv
RaionOchakiv Raion Tradueix
46° 42′ N, 31° 54′ E / 46.7°N,31.9°E / 46.7; 31.9
Modifica les dades a Wikidata
Òlbia i les altres colònies gregues a la costa septentrional del mar Negre

Òlbia (grec antic: Óλβια; llatí: Olbia; ucraïnès: О́львія) fou una ciutat grega d'Escítia, que Plini diu que fou anomenada inicialment Olbiòpolis i Milftòpolis i que també era anomenada Boristenes pel nom del principal riu d'Escítia (riu ara anomenat Dnièper) i pel poble dels boristenites (borysthenitae). Hi van néixer Poseidonios, un historiador i sofista, i Sphaeros, un estoic deixeble de Zenó de Cítion.

La ciutat era a la vora dreta de l'Hipanis (Hypanis, modern Buh meridional), al líman del Buh meridional, just on es converteix en el líman del Dnièper-Buh. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes'),[1] al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de Mikolàiv, a l'óblast homònim, Ucraïna. A la rodalia de la ciutat, vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons (alazones).

Fou fundada pels milesis el 655 aC. Fou visitada per Heròdot. La ciutat fou normalment subjecta a prínceps escites, però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta els gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat. El 58 aC, Burebista va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega,[2][3] però fou reconstruïda. Antoní Pius va ajudar a la ciutat contra els tauroscites. Fou altre cop destruïda en la invasió dels gots del 250 i ja no es va refer.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òlbia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Història de la recerca sobre Òlbia i Berezan: Abans de la fi del segle XIX (ucraïnès)
  2. (italià) J. Carcopino, Giulio Cesare, Milano 1981, p.255-260
  3. A. Piganiol, Le conquiste dei Romani, Milano 1989, p.432-433 (italià)

Coord.: 46° 41′ N, 31° 54′ E / 46.683°N,31.900°E / 46.683; 31.900