Òxids de sofre

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els òxids de sofre poden ser de tres tipus:

  • Òxid de sofre (II) o monòxid de sofre, amb la fórmula SO
  • Òxid de sofre (IV) o diòxid de sofre, amb la fórmula SO2
  • Òxid de sofre (VI) o triòxid de sofre, amb la fórmula SO3

Monòxid de sofre[modifica]

Estructura de Lewis del monòxid de sofre.

Es tracta d'una espècie inestable que es forma quan l'oxigen monoatòmic reacciona amb el sofre:

2S + O2 → 2SO

En afegir aigua a l'òxid de sofre (II) es produeix àcid hiposulfurós:

SO + H2O → H2SO2

Diòxid de sofre[modifica]

El diòxid de sofre es forma en el procés de combustió del sofre[1] i del sulfur d'hidrògen.

S8 + 8 O2 → 8 SO2
2 H2S + 3 O2 → 2 H2O + 2 SO2

Triòxid de sofre[modifica]

L'òxid de sofre (IV) pot ser preparat al laboratori mitjançant piròlisi en dues etapes a partir d'hidrogensulfat de sodi

1) Deshidratació
2NaHSO4 → Na2S2O7 + H2O  a 315°C
2) Cracking
Na2S2O7 → Na2SO4 + SO3  a 460°C

Aquest mètode funciona per altres hidrogensulfats metàl·lics, sent el factor controlant l'estabilitat de la sal intermèdia del pirosulfat.

Òxids de sofre i piròlisi[modifica]

Molts residus contenen sofre que pot presentar-se en tots els estats d’oxidació des de S-2 fins S+6. En qualsevol cas, el sofre apareix en els gasos com a SO2 o SO3. Donada l'atmosfera inert en què es desenvolupa la piròlisi, els nivells d’òxid de sofre produïts per aquesta via són més baixos que els superats per incineració. Depenent de la composició de les cendres, una porció dels òxids de sofre dels gasos pot patir una reacció gas-sòlid, quedant-se així atrapats en la cendra.

La proporció entre SO2 i SO3 depèn de la temperatura, composició dels gasos i presència o absència de material catalític en les cendres. En la incineració, un excés d’oxigen afavoreix l’oxidació a SO3, però, en tractar-se d’una reacció lenta, generalment només un 2-4% del sofre apareix com a triòxid.

Els òxids de sofre tenen importància com a contaminants degut als seus efectes perjudicials sobre la salut i els seus efectes corrosius sobre els materials.

Referències[modifica]

  1. López Arriaga, Jerónimo Amado. «Contaminación atmosférica». A: Principios básicos de contaminación ambiental. Universidad Autónoma de México, 2003, p. 191-216. ISBN 9688358134.