(964) Subamara
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | J. Palisa |
| Data de descobriment | 27 octubre 1921  |
| Lloc de descobriment | Observatori de Viena |
| Altres designacions | 1921 KS, A905 UL |
| Classificació | Cinturó principal |
| Elements orbitals | |
| Època 13 de gener de 2016 (JDCT 2457400,5) | |
| Excentricitat (e) | 0,12020 |
| Semieix major (a) | 3,04865 ua |
| Periheli (q) | 2,68218 ua |
| Afeli (Q) | 3,41513 ua |
| Període orbital (P) | 5,32 a |
| Inclinació (i) | 9,05011° |
| Longitud del node ascendent (Ω) | 30,70107° |
| Argument periheli (ω) | 10,24937° |
| Anomalia mitjana (M) | 232,38264° |
| Característiques físiques | |
| Període de rotació | 6,86 hores |
| Magnitud absoluta | 10,7 |
| Més informació | |
| Identificador JPL | 2000964 |
(964) Subamara és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Johann Palisa en 1922 des de l'observatori de Viena, Àustria.
Possiblement deu al seu nom a una combinació de paraules llatines que signifiquen «que és molt amarg».[1]
La seva distància mínima d'intersecció de l'òrbita terrestre és d'1,68927 ua. El seu TJ és de 3,208.[2]
Les observacions fotomètriques recollides d'aquest asteroide mostren un període de rotació de 6,86 hores, amb una variació de lluentor de 10,7 de magnitud absoluta.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a ed.. Springer, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ 2,0 2,1 JPL Small-Body Database
| |
