1,1,2-Triclor-1,2,2-trifluoroetà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químic1,1,2-Triclor-1,2,2-trifluoroetà
Substància compost químic
Massa molecular 185,902 uma
Estructura química
Fórmula química C₂Cl₃F₃
1,1,2-Trichloro-1,2,2-trifluoroethane.svg
SMILES canònic
Model 2D
C(C(F)(Cl)Cl)(F)(F)Cl
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,56 g/cm3 (77 °F)
Solubilitat 0,02 g/100 g dissolvent (aigua, 77 °F)
Punt de fusió -31 °F
Punt d'ebullició 118 °F
Pressió de vapor 285 mm Hg
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 7.600 mg/m3 (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini 9.500 mg/m3
IDLH 15.340 mg/m3
Identificadors
CAS 76-13-1
InChIKey AJDIZQLSFPQPEY-UHFFFAOYSA-N
PubChem 6428
RTECS KJ4000000
AEPQ 200-936-1
ChemSpider 6188
ChEMBL CHEMBL478511
UNII 0739N04X3A
ZVG 31730
Infocard ECHA 100.000.852
DSSTOX DTXSID6021377
RxNorm CUI 38585
Modifica dades a Wikidata

Pertany a la família dels CFC i també es pot anomenar Freon-113 o CFC-113. La seva fórmula és Cl2FC-CClF2 És el tercer clorofluorocarbur més utilitzat en el llarg de la història a més del CFC-11 i el CFC-12.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La nomenclatura engloba els dos isòmer estructurals del triclorotrifluoroetà. Un d'ells és el Cl2FC-CClF2 i l'altre és el Cl3C-CF3. Segons la nomenclatura específica dels CFC, el primer d'ells seria el 1,1,2-triclorotrifluoroetà i el segon l'1,1,1-triclorotrifluoroetà. Tot i que el primer és el més comú.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Té la majoria de les aplicacions dels compostos d'aquesta família, encara que les més importants són:

  • Refrigerant en sistemes d'aire acondicionat.
  • Producte de neteja en sistemes electrònics.
  • Dissolvent industrial.
  • Agent escumant.

Té altres aplicacions encara que són les més comunes entre els CFC.

Legislació i degradació[modifica | modifica el codi]

Un cop establert el Protocol de Montreal[1] es va acordar eliminar progressivament l'ús de tots els cloro-fluorocarburs, incloent el CFC-113, degut a la seva interacció en la destrucció de la capa d'ozó.[2] Aquest CFC es troba en major proporció en l'Estratosfera, on arriba des de la Troposfera mitjançant difusió i, és allà on es produeixen les reaccions fotolítiques que el fan tan perillós creant radical químic clorur.

Propietats particulars[modifica | modifica el codi]

Aquest CFC té un temps de residència d'uns 85-90 anys en l'atmosfera i segons els índexs de ODP (Índex d'esgotament d'ozó a causa d'una substància) i GWP (Índex de contribució d'una substància a l'escalfament global)[3] s'observa que el CFC-113 és un dels compostos d'aquesta família amb els valors més baixos, encara que superiors a altres contaminacio atmosfèrics d'altres famílies.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

http://www.epa.gov/chemfact/s_freon.txt