1,1,2-Triclor-1,2,2-trifluoroetà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químic1,1,2-Triclor-1,2,2-trifluoroetà
Substància compost químic
Massa molecular 185,902 uma
Estructura química
Fórmula química C₂Cl₃F₃
1,1,2-Trichloro-1,2,2-trifluoroethane.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,56 g/cm³ (a 77 °F)
Solubilitat 0,02 g/100 g dissolvent (aigua, 77 °F)
Punt de fusió −35 °C
Punt d'ebullició 48 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor 285 mm Hg (a 68 °F)
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 7.600 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini 9.500 mg/m³ (sense valor)
IDLH 15.340 mg/m³
Modifica les dades a Wikidata

Pertany a la família dels CFC i també es pot anomenar Freon-113 o CFC-113. La seva fórmula és Cl2FC-CClF2 És el tercer clorofluorocarbur més utilitzat en el llarg de la història a més del CFC-11 i el CFC-12.

Estructura[modifica]

La nomenclatura engloba els dos isòmer estructurals del triclorotrifluoroetà. Un d'ells és el Cl2FC-CClF2 i l'altre és el Cl3C-CF3. Segons la nomenclatura específica dels CFC, el primer d'ells seria el 1,1,2-triclorotrifluoroetà i el segon l'1,1,1-triclorotrifluoroetà. Tot i que el primer és el més comú.

Aplicacions[modifica]

Té la majoria de les aplicacions dels compostos d'aquesta família, encara que les més importants són:

  • Refrigerant en sistemes d'aire acondicionat.
  • Producte de neteja en sistemes electrònics.
  • Dissolvent industrial.
  • Agent escumant.

Té altres aplicacions encara que són les més comunes entre els CFC.

Legislació i degradació[modifica]

Un cop establert el Protocol de Montreal[1] es va acordar eliminar progressivament l'ús de tots els cloro-fluorocarburs, incloent el CFC-113, degut a la seva interacció en la destrucció de la capa d'ozó.[2] Aquest CFC es troba en major proporció en l'Estratosfera, on arriba des de la Troposfera mitjançant difusió i, és allà on es produeixen les reaccions fotolítiques que el fan tan perillós creant radical químic clorur.

Propietats particulars[modifica]

Aquest CFC té un temps de residència d'uns 85-90 anys en l'atmosfera i segons els índexs de ODP (Índex d'esgotament d'ozó a causa d'una substància) i GWP (Índex de contribució d'una substància a l'escalfament global)[3] s'observa que el CFC-113 és un dels compostos d'aquesta família amb els valors més baixos, encara que superiors a altres contaminacio atmosfèrics d'altres famílies.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

http://www.epa.gov/chemfact/s_freon.txt