El vencedor de l'etapa fou el francès Tony Gallopin (Lotto-Belisol), gràcies a un atac en solitari la darrera ascensió del dia. Amb el mateix temps arribà el grup del líder, comandat per John Degenkolb (Giant-Shimano) i format per tan sols per 34 unitats. En les diferents classificacions no es produí cap canvi significatiu.[2][3][4]
Etapa trencacames, amb nombroses ascensions no puntuables en els primers 130 quilòmetres d'etapa, a través dels departaments del Doubs i el Jura. En els darrers 50 quilòmetres, bona part d'ells pel departament de l'Ain, hi ha quatre cotes puntuables, tres de tercera i una de quarta categoria. La darrera de les ascensions puntuables, de tercera, es troba a tan sols 20 quilòmetres de l'arribada a Oyonnax.[1]
Després del primer dia de descans de la present edició del Tour l'etapa començà molt moguda, amb nombrosos intents d'escapada en els primers quilòmetres. No seria fins al quilòmetre 28 quan es començaria a formar l'escapada del dia, amb el salt de Martin Elmiger (IAM Cycling). Poc després s'hi afegirien Cyril Lemoine (Cofidis) i Anthony Delaplace (Bretagne-Séché Environnement) i ràpidament ampliaren la diferència fins als 6' 45" que tenien al quilòmetre 46, moment en què el Cannondale i l'Orica-GreenEDGE passaren a encapçalar el gran grup per retallar la diferència. Els escapats arribaren al primer port amb 2' sobre el gran grup. Elmiger atacà en la primera de les cotes, però en la segona fou agafat per Nicolas Roche (Team Tinkoff-Saxo) i Jan Bakelants (Omega Pharma-Quick Step). En la tercera cota s'hi afegirien dos ciclistes més, però amb diferències molt reduïdes respecte al grup del líder i poc després de coronar la darrera cota foren neutralitzats. En el descens, aprofitant que no era continu i que presentava algun tram de pujada, Tony Gallopin (Lotto-Belisol) deixà enrere el grup principal. Peter Sagan, Michael Rogers, Michał Kwiatkowski rodaren escapats durant uns quants quilòmetres i fins i tot s'uniren a Gallopin a manca de 5 quilòmetres per l'arribada, però poc després Gallopin ho tornà a intentar, i aquesta vegada li va servir per presentar-se a l'arribada amb uns metres de diferència sobre el gran grup. En segona posició finalitzà John Degenkolb, mentre que en la general no es produïren canvis significatius i sols Rui Costa va perdre una mica més d'un minut i mig sobre Vincenzo Nibali.[2][3][4]
Besançon
Tony Gallopin (FRA)
John Degenkolb (GER)
Matteo Trentin (ITA)
Nicolas Roche (IRL)
Joaquim Rodríguez (CAT)
Peter Sagan (SVK)
AG2R La Mondiale
Simon Gerrans (AUS)
José Joaquín Rojas (ESP)
Greg Van Avermaet (BEL)
Tejay van Garderen (USA)
Bauke Mollema (NED)
Michał Kwiatkowski (POL)
Astana Qazaqstan Team
Belkin Pro Cycling Team
Fabian Cancellara (SUI) (Trek Factory Racing. No surt.[5]
