La 19a etapa del Tour de França de 2011 es disputà el dijous 21 de juliol de 2011 sobre un recorregut de 200,5 km entre Pineròl (Itàlia) i el Coll del Galibier, per la vessant de Serre Chevalier.
L'arribada al cim del Galibier (2.642 m) és la més alta de la història del Tour, superant la que es va fer en la dissetena etapa de l'edició de 1986 al coll de Granon (2.413 m). La victòria fou pel luxemburguès Andy Schleck, amb més de dos minuts de diferència respecte al seu germà Fränk Schleck. Thomas Voeckler conservà el lideratge, tot i que sols per 15" respecte a Andy Schleck. 89 ciclistes arribaren fora de control, entre ells el líder de la classificació dels punts, Mark Cavendish, sent repescats tots pels comissaris.
Etapa amb inici a 355msnm, a Itàlia, sent els primers 50 km plans per a partir d'aquell moment començar a pujar per enllaçar tres colosos alpins considerats de categoria especial: el coll Agnel (km 107), el coll d'Izoard (km 145,5) i el coll del Galibier (km 200,5), on es troba l'arribada. Al cim de l'Agnel el Tour torna a entra a França. L'esprint intermedi del dia es troba a Verzuolo (km 46,5).
Amb motiu del centenari del primer pas del Tour pel Galibier els ciclistes passaren en dues ocasions per aquest colós alpí, ja que l'endemà l'hagueren de superar per l'altre vessant.[1]
Primers quilòmetres moguts en la que molts intentaren entrar en l'escapada bona del dia. Finalment aquesta es formà quan els ciclistes duen més de 40 km i es trobaren a les portes de l'esprint intermedi del dia, a Verzuolo (km 46,5). Va ser una escapada nombrosa, formada per 16 ciclistes entre els quals hi havia Maxime Monfort, Joost Posthuma (Team Leopard-Trek), Rubén Pérez Moreno (Euskaltel–Euskadi), Maksim Iglinski (Astana Qazaqstan Team), Dries Devenyns (QuickStep Cycling Team), Nicolas Roche (AG2R La Mondiale), Leonardo Duque (Cofidis) i Johnny Hoogerland (Vacansoleil-DCM), als quals se'ls uniren en començar la primera ascensió tres corredors més. El grup es va anar trencant a poc a poc, a mesura que l'ascens a l'Agnel es feia més pronunciat. Iglinski va ser el primer a passar pel sostre de la present edició del Tour.
Pel darrere, el gran grup permeté agafar més de 9' als escapats. Durant l'ascens a l'Agnel un petit grup de set ciclistes, amb Robert Gesink (Rabobank ProTeam) al capdavant, intentaren l'escapada, però van ser agafats durant el final del descens. (km 130).
Durant l'ascensió al coll de l'Izoard el Leopard-Trek encapçalà el gran grup, tot preparant l'atac que a mitja ascensió va fer Andy Schleck, que marxà en solitari de la resta de favorits. Al pas pel coll Schleck es trobava a 1' 50" d'Iglinski i superava en 2' 15" la resta de rivals. Schleck, juntament amb Monfort, Roche, Devenyns i Iegor Silin (Team Katusha) agafaren Iglinski a 29 km de meta, quan la diferència respecte al grup del mallot groc se situava al voltant dels 3 minuts. La màxima diferència de Schleck va ser 4' 15" a manca de 15 km. A 12 km de meta va ser Cadel Evans (BMC Racing Team) el que agafà les regnes de la persecució, ja que ningú més ho feia. A 5 km de meta el grup d'Evans, format per 10 corredors, perdé 3' 05" respecte Schleck, que en solitari s'adjudicà la victòria al cim del Galibier. Pel darrere, Contador perdé contacte amb la resta de favorits, perdent tota opció a la victòria final. Voeckler aconseguí mantenir el lideratge per sols 15" en arribar en cinquena posició a l'etapa, a 2' 21" del vencedor.
89 ciclistes arribaren fora de control, entre ells el líder de la classificació dels punts, Mark Cavendish, sent repescats tots pels comissaris. Tots ells van ser sancionats amb 20 punts en la classificació dels punts.[2]
|
- 2. Coll d'Izoard. 2.360 m. Categoria especial (km 145,5) (14,1 km al 7,3%)
|
Pineròl
Coll del Galibier
Andy Schleck (LUX) (Team Leopard-Trek)
Cadel Evans (AUS) (BMC Racing Team)
Jelle Vanendert (BEL) 74 pts
Mark Cavendish (GBR) 300 pts
Rein Taaramäe (EST) 79h 43' 42"
Garmin-Cervélo 238h 16' 08"
Andy Schleck
Cadel Evans
Ivan Basso
Thomas Voeckler
Ryder Hesjedal
Alberto Contador
