Etapa totalment plana, sense cap dificultat muntanyosa, amb tres esprints intermedis, als km 73, 149,5 i 158,5. Els primers quilòmetres són per la costa de la mar del Nord, per a partir del km 80 dirigir-se cap al sud, cap Anvers i Brussel·les.
Sols començar l'etapa tres ciclistes s'escaparen del gran grup formant l'escapada de la jornada: Lars Boom (Rabobank ProTeam), Maarten Wijnants (Quick Step) i Alan Pérez Lezaun (Euskaltel–Euskadi. Durant 170 km van encapçalar l'etapa. A manca de 30 quilòmetres per l'arribada Wijnants atacà i deixà enrere els seus companys d'escapada. A 25 km de l'arribada Wijnants veié com l'atrapava Alexandru Pliușchin (Team Katusha), que poc abans s'havia escapat del gran grup. Ambdós aconseguiren una diferència màxima d'un minut, però finalment foren atrapats a manca de 8 km per un gran grup que ja preparava l'esprint.
A manca de poc més de 2 km es produí una petita caiguda en la qual es van veure implicats Mark Cavendish i Óscar Freire. Poc després, i ja dins del quilòmetre final, hi hagué una nova caiguda en què es van veure implicats tots els homes importants de la general, tot i que sense conseqüències. Sols els ciclistes que anaven al capdavant del grup i que estaven preparant ja l'esprint final no es van veure afectats per aquesta caiguda i es jugaren la victòria a l'esprint, que veié una nova caiguda, aquest cop de Tyler Farrar en els darrers metres. Finalment el vencedor de l'etapa fou l'italiàAlessandro Petacchi (Lampre-Farnese Vini), que d'aquesta manera aconseguia la primera victòria al Tour des del 2003.[1][2]