48 hores més

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lícula48 hores més
Another 48 Hrs.
Fitxa tècnica
Direcció Walter Hill
Protagonistes Eddie Murphy i Nick Nolte
Direcció artística Joseph C. Nemec III
Producció Lawrence Gordon i Robert D. Wachs
Guió John Fasano, Jeb Stuart i Larry Gross
Música James Horner
Fotografia Matthew F. Leonetti
Muntatge Freeman A. Davies, Donn Aron i Carmel Davies
Vestuari Dan Moore
Productora Eddie Murphy Productions
Paramount Pictures
Distribuïdora Paramount Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1990
Durada 93 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge San Francisco, Los Angeles i àrea metropolitana de Las Vegas
Color en color
Format pantalla ampla
Pressupost 38.000.000 $
Ingressos 153.500.000 $
Temàtica
Gènere Acció, comèdia, pel·lícula de suspens, buddy movie
Lloc de la narració San Francisco
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 5.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

48 hores més (Another 48 Hrs.) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Walter Hill, estrenada el 1990. La pel·lícula és la continuació de Límit: 48 hores, estrenada el 1982, i reagrupa pràcticament el mateix equip d'actors i de tècnics. Ha estat doblada al català[1]

Argument[modifica]

L'agent Jack de la policia de San Francisco porta cinc anys investigant a un presumpte cap del crim organitzat anomenat "L'Iceman", però, després d'un tiroteig en el qual resulta mort un innocent, és suspès del servei per Assumptes Interns. Llavors només tindrà 48 hores per trobar "L'Iceman".[2] De vegades, Another 48 Hrs. sembla només una seqüela que una paròdia del primer 48 Hrs., especialment quan Nick Nolte, que repeteix el seu paper de la pel·lícula anterior, comença comentant sobre l'absurditat del ja vist. Aquesta vegada, Nolte s'arrisca la vida i la carrera quan obsessivament intenta portar un criminal conegut com "L'Iceman" a la justícia. Eddie Murphy, que es va perdre el primer 48 Hrs. com el convicte dels tripijocs que es converteix en el company reticent de Nolte.

Repartiment[modifica]

Banda original[modifica]

Nota: Les peces citades apareixen en la pel·lícula però no hi són tots al CD de la banda sonora

  1. "(The Boys Are) Back in Town"
    • Escrit i produït per Brian O'Neal
    • Interpretat per The Busboys
  2. "(The Boys Are) Back in Town"
    • Per Brian O'Neal
    • Interpretat per Jesse Johnson
    • Produït per Jeff Lorber & Jesse Johnson
  3. "Cajun Panther"
    • Per Ron Young, Tom Morris, Lauren Molinare, Jimmy Hayne i Fidel Paniagua
    • Interpretat per Little Caesar
  4. "Drinking Them Beers"
    • Per Bill Chappell
    • Interpretat per Tompall Glaser
  5. "Give it All You Got"
    • Per Michael Williams
    • Interpretat per Curio
    • Produït per Stewart Levine
  6. "I Got the Feelin' "
  7. "I Just Can't Let it End"
    • Per Lamont Dozier
    • Interpretat per Curio
    • Produït per Stewart Levine
  8. "I'll Never Get Out of This World Alive"
    • Per Hank Williams & Fred Rose
    • Interpretat per Michael Stanton
    • Produït per Pete Anderson
  9. "I'm All Right (Get Him a Doctor)"
    • Escrit i produït per Michael Doman
    • Interpretat per The Broken Homes
  10. "I've Got My Eye On You"
    • Per Lamont Dozier
    • Interpretat per Curio
    • Produït per Stewart Levine
  11. "Paper Rosie"
    • Per Dallas Harms
    • Interpretat per Gene Watson
  12. Roxanne

Referències[modifica]

  1. 48 hores més
  2. The New York Times. Another 48 hrs (en anglès). The New York Times. 

Enllaços externs[modifica]