Vés al contingut

Abí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Abí o Abia, tal com l'anomena l'historiador Flavi Josep,[1] és un personatge de l'Antic Testament, que apareix al Segon llibre dels Reis. Filla de Zacaries o Zecariahu,[2] de qui es desconeix l'origen, tot i que hom ha proposat que es tractés d'un alt funcionari durant el regnat d'Acaz, que apareix citat al capítol 8 del Llibre d'Isaïes o un altre –tal vegada la mateixa persona o potser el seu avi–, un conseller d'Azarià que apareix també al Segon llibre dels Reis.[3] Va ser muller d'Acaz, rei de Judà, amb qui va tenir un fill, Ezequies, que va ser rei posteriorment.[2] En la literatura rabínica, hom afirma que va salvar la vida del seu fill quan el seu marit, obrant de manera impia, va intentar ofrenar-lo a Moloc. Per salvar-lo va ungir-lo en sang de la salamandra, que va permetre-li passar il·lès a través del foc de Moloc.[4]

Referències

[modifica]
  1. Adams, H. G. (ed.). A Cyclopaedia of Female Biography (en anglès). Londres: Groombridge and Sons, 1857. 
  2. 2,0 2,1 2Re 18:1-2
  3. Peloubet, F. N.; Peloubet, M. A.. Select Notes. A Commentary on the International Lessons for 1891 (en anglès). Boston: W. A. Wilde and Company, 1890, p. 180. 
  4. «Abijah or Abiah» (en anglès). Jewish Encyclopedia. [Consulta: 23 març 2024].