Abadia de Bec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Abadia de Bec
Abbaye du Bec - Façade sud vue du Bec.jpg
Dades bàsiques
Tipus abadia
Començament segle XI
Ubicació
Estat França
Regió Normandia
Departament Eure
Districte Districte de Bernay
Cantó Cantó de Brionne
Municipi Le Bec-Hellouin
Localització place de l'Abbé-Hellouin

49° 13′ 44″ N, 0° 43′ 19″ E / 49.2288°N,0.722°E / 49.2288; 0.722
Monument històric catalogat
Declaració 15 desembre 2008
Identificador PA00099327
Modifica dades a Wikidata

L'Abadia de Bec és una abadia catòlica benedictina que actualment pertany a la congregació de Santa Maria de Monte Oliveto, a Le Bec-Hellouin, prop de Brionne (Normandia, França). Fou fundada el 1034 per Herluin, cavaller del comte Gilbert de Brionne.

Amb l'arribada de l'italià Lanfranc, prior i mestre de l'escola monàstica, i posteriorment d'Anselm de Canterbury, Bec es convertí en un dels principals focus de la vida intel·lectual del segle XI. El futur Papa Alexandre II hi estudià el 1050, així com diversos legats i bisbes.

Durant prop de mil anys, l'abadia de Bec ha estat lligada històricament a la Catedral de Canterbury, a qui ha donat tres arquebisbes.

La Revolució Francesa la deixà en ruïnes, però a partir del 1840 fou inclosa en el catàleg de monuments històrics de França. Actualment està sota gestió del centre dels monuments nacionals. Recuperà el 1948 la seva vida monàstica gràcies als monjos benedictins, essent des del 1996 l'abat Paul-Emmanuel Clénet.

L'abadia es compon actualment de la sala capitular, el claustre (segle XVII) i els edificis conventuals (segle XVIII). De la gran església de l'abadia (segle XIV) només en queden els fonaments, per la qual cosa l'església actual es troba a l'antic refrectori. El conjunt està presidit per la torre de Sant Nicolau (segle XV).