Vés al contingut

Abd-aix-Xàkir (nom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nomAbd-aix-Xàkir
Tipusprenom masculí Modifica el valor a Wikidata
Llenguaàrab Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalAbdul Shakur i عبد الشكور Modifica el valor a Wikidata
Pàgines que comencen per «Abd-aix-Xàkir»
Persones amb aquest nom (Wikidata)

Abd-aix-Xàkir és un nom masculí teòfor àrab islàmic —en àrab عبد الشاكر, ʿAbd ax-Xākir— que literalment significa ‘Servidor de l'Agraït’,[1][2][3][4][5] essent ‘l'Agraït’ un atribut de Déu.[6] Si bé Abd-al-Ala és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[7] també se'l pot trobar transcrit Abdul Shaker o Abdus Shakur... normalment per influència de la pronunciació dialectal o seguint altres criteris de transliteració.[8] Com a teòfor, també el duen musulmans no arabòfons que l'han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua.

Notes

[modifica]
  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "شكر". ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. "شكر". ISBN 8460008428. 
  3. Cortés, Julio. Diccionario de árabe culto moderno: Árabe-español. Madrid: Gredos, 1996, p. s.v. "شكر" (Biblioteca Románica Hispánica). ISBN 8424917944. 
  4. Ahmed, Salahuddin. A Dictionary of Muslim Names. Londres: Hurst & Company, 1999. 
  5. Rahman, S. A.. A Dictionary of Muslim Names. Nova Delhi: Goodword Books, 2001. 
  6. A més dels 99 noms o atributs de Déu «canònics», alguns musulmans accepten l'existència d'altres atributs o epítets de Déu, documentats bé a l'Alcorà bé en els hadits del Profeta; aquest seria el cas d'aix-Xàkir.
  7. Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
  8. Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.