Abés
Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | Entre 170.000 (1995)[1] i 239.000[2] |
Llengua | abé |
Religió | Cristianisme |
Grups relacionats | grups kwa, àkans |
Regions amb poblacions significatives | |
Costa d'Ivori
|
Els abés (o Abbeys en abé, o Béssouffouè en baule) són un grup ètnic que viu al sud-est de Costa d'Ivori, a les regions d'Agneby-Tiassa i de Moronou. El seu nombre ronda entre els 170.000, segonsEthnologue (1995)[1] i els 239.000 (segons Joshuaproject).[2] El seu codi ètnic a Joshuaproject és NAB59k i el seu número d'ID és 10126. L'abé és la seva llengua pròpia.[2] Són considerats un poble àkan i tenen els seus orígens a l'actual Ghana, des d'on van migrar entre els segles XVII i XVIII.[3]
Situació territorial i pobles veïns
[modifica]El territori abé se situa als departaments d'Agboville (excepte el cantó de Krobou) i de Tiassale (en 70 vilatges del districte Abbe), a la regió d'Agneby-Tiassa, al Districte de les Llacunes i al Departament de Bongouranou, a la regió de Moronou, al districte de Lacs (Costa d'Ivori), al sud-est de Costa d'Ivori[1] El territori abé està dividit en els següents cantons: Tchoffo, Morié, Abbey-évé i Kos.[3]
Segons el mapa etnolingüístic de Costa d'Ivori d'Ethnologue, els abés viuen a l'est del riu Bandama i són veïns dels baules, que viuen a l'oest, dels anyin morofos que tenen al nord (i al sud), dels atiés, a l'est i dels abriés, dels adoukrous, dels abidjis i dels krobus, que viuen al sud.[4]
Història
[modifica]Els abés tenen moltes fraccions: els abés, els abè-N'Damés, els abé-évé, els abé-krobous, els abéanous (mestissos d'agbes i abés), els abé-dides, els abidjis i els mbattos. Els abés foren els guerrers de l'ala esquerra de l'exèrcit de la reina Pokou.[3]
Segons la seva pròpia mitologia, són els descendents dels agoues que van emigrar de l'actual Ghana cap a l'actual Costa d'Ivori.
La revolta de 1910
[modifica]Durant l'època de l'Imperi colonial francès, el gener de 1910 els abés van protagonitzar una revolta que va acabar amb la deportació de molts d'ells a les actuals República Centreafricana i República del Congo. Els abés es van revoltar degut a les injustícies que patien com ara els treballs forçat i el ser objectes d'abusos i altres atemptats contra la dignitat humana per part dels colons. Els abés foren aixafats per 1.400 tiradors senegalesos després d'haver decapitat un comandant francès anomenat Rubino.[4]
Llengües
[modifica]La llengua pròpia dels abés és l'abé, però també parlen francès, que és llengua oficial a Costa d'Ivori. Molts també parlen attié o krobu com a segona llengua.[1]
Religió
[modifica]El 90% dels abés són cristians i el 10% restant creuen en religions africanes tradicionals. La meitat dels abés cristians són catòlics, el 30% són protestants i el 20% pertanyen a esglésies cristianes independents.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Abé. A language of Côte d'Ivorie». ethnologue. [Consulta: 8 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Abe, Abbey in Cote d'Ivoire». joshuaproject. [Consulta: 8 octubre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Abés. [Consulta: 8 d'octubre de 2015]
- ↑ 4,0 4,1 «Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 7 octubre 2015].
Bibliografia
[modifica]- (anglès) James Stuart Olson, « Abé », a: The Peoples of Africa: An Ethnohistorical Dictionary, Greenwood Publishing Group, 1996, p. 3-4 ISBN 978-0-313-27918-8
- Guy Cangah et Simon-Pierre Ekanza, « Le soulèvement des Abbey » a: La Côte d'Ivoire par les textes : de l'aube de la colonisation à nos jours, Nouvelles Éditions Africaines, Abdidjan, 1978, p. 105-106 ISBN 978-2-7236-0521-2
- Jean-Louis Chaléard, Structures agraires et économie de plantation chez les Abé : département d'Agboville – Côte d'Ivoire, Université de Paris-Nanterre, 1979, 529 p. (tesis de tercer cicle)
- Gérard Dumestre et Laurent Duponchel, Proverbes de Côte d'Ivoire : fascicule 1 : Proverbes abé et avikam, Université d'Abidjan, Institut de linguistique appliquée, Abidjan, 1972, 122 p.
- L'Histoire des Abbey, des origines à la colonisation Française.
L'Histoire des Abbey de Côte d'Ivoire. Presses Académiques Francophones: Detalls del llibre: ISBN 978-3-8381-4930-1 i ISBN 3838149300