Acadèmia d'Esperanto

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAcadèmia d'Esperanto
AdE-vetor.svg
UK 2017 - Akademio de Esperanto.jpg
Dades base
Tipus entitat acadèmia, organització esperantista i societat científica
Sector esperanto
Idioma oficial esperanto
Història
Fundació 1948
Organització i govern
Presidència John C. Wells

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

L'Acadèmia d'Esperanto (en esperanto Akademio de Esperanto; en francès: Académie d'Espéranto) fou creada el 1905 pel primer Congrés Mundial d'Esperanto. Seguint una proposta de Ludwik Lejzer Zamenhof es creà el Comité Lingüístic (Lingva Komitato). El 1948 adopta el seu nom actual.[cal citació]

La seua tasca principal és conservar i protegir els fonaments de l'esperanto i controlar-ne l'evolució. Les seues decisions no són de caràcter obligatori per als parlants; aquesta obligatorietat només la posseeix l'anomenat Fundamento de Esperanto (Fonament de l'Esperanto), fixat en l'esmentat primer Congrés Mundial d'Esperanto del 1905.[cal citació]

L'Acadèmia està formada per 45 integrants electes per a 9 anys. Es renova per terços cada 3 anys.

Té, com a òrgans oficials:

  • Oficialaj Informoj de la Akademio de Esperanto
  • Oficiala Bulteno de la Akademio de Esperanto

Membres[modifica]

El setembre de 2016 l'Acadèmia d'Esperanto està formada pels següents 43 membres i 11 corresponsals. Entre parèntesis, la durada del seu mandat.

  • Marc Bavant (2004-2013; 2016-2025). Enginyer i doctor en lingüística francès. Autor de Les bases de l'espéranto (2002) i de Matematika vortaro kaj oklingva leksikono (2003).[cal citació]
  • Benczik Vilmos (2001-2019). Hongarès, autor de Libro de romanoj (1979), Studoj pri la esperanta literaturo (1980) Hungara antologio (1983), així com d'una extensa obra de traducció de l'hongarès a l'esperanto.[cal citació]
  • Gerrit Berveling (1989-2025). Pastor protestant i lingüista holandès. És autor d'una vintena de llibres. També ha traduït extensament del llatí, de l'holandès, de l'hebreu, del grec clàssic.[cal citació]
  • Marek Blahuš (2013-2022). Informàtic i lingüista txec. Professor sobre pedagogia de l'ensenyament de llengües estrangeres per mitjà de l'informàtica a la universitat Masaryk. És autor de Toki pona en 76 ilustritaj lecionoj.[cal citació]
  • Marjorie Boulton (1967-2022). Escriptora i poeta anglesa, en anglès i en esperanto. Autora entre d'altres, de The Anatomy of Poetry (1953), The Anatomy of Prose (1954), The Anatomy of Drama (1960), The Anatomy of Language (1968), The Anatomy of the Novel (1975) i The Anatomy of Literary Studies (1980).[cal citació]
  • Cyril Brosch (2016-2019). Professor de lingüística alemany a les universitats de Leizpig i de Poznan. És autor de dos projectes de llengua internacional d'ús privat: Ludlange i S'nôke.[cal citació]
  • Duncan Charters (2016-2025). Doctor en lingüística anglès. Professor de llengües estrangeres i d'esperanto a diverses universitats. Ha estat president de la Lliga Internacional de Professors d'Esperanto.[cal citació]
  • Renato Corsetti (1998-2025). Lingüista italià, professor de psicopedagogia de la llengua i comunicació a la Universitat de Roma. Ha estat president de TEJO i d'UEA, així com professor de l'AIS.
  • Marcos Cramer (2010-2019). Matemàtic, lògic i doctor en lingüística computacional argentino-alemany i investigador a la universitat de Luxemburg. És l'autor de la llengua planificada Loglio.[cal citació]
  • Probal Dasgupta (1983-2019). Lingüísta indi, membre honorífic de la societat lingüística dels Estats Units. Des del 15 de desembre de 2015 és el president de la Akademio de Esperanto.
  • Edmund Grimley-Evans (2013-2019). Lingüista, informàtic i matemàtic anglès. Ha treballat en diversos diccionaris i és especialista en el lèxic sobre informàtica. És el traductor a l'esperanto de Mil unuaj vortoj.[cal citació]
  • Nikolao Gudskov (2016-2025). Biòleg i professor universitari rus d'història i filosofia. És autor d'una extensa obra original sobre aquestes matèries en esperanto, així com de diversos diccionaris i gramàticas.[1]
  • Boris Kolker (1992-2019). Lingüista estatunidenc d'origen moldau. Ha ensenyat esperanto a diverses universitats. És autor de diversos llibres per aprendre la llengua, entre els que destacaVojaĝo en Esperanto-lando.[cal citació]
  • Katalin Kováts (2007-2025). Lingüista i matemàtica húngara resident a Holanda. És la fundadora del portal edukado.net. Ha rebut diversos premis en reconeixement a la seva tasca pedagògica. El 2010 va ser escollida Esperantista de l'Any.[cal citació]
  • Erich-Dieter Krause (1986-2019). Professor alemany sobre lingüistica de la llengua indonèsia a la universitat de Leizpig. És autor de cinc diccionaris esperanto-alemany i de sis diccionaris i manuals per aprendre l'indonesi.[cal citació]
  • Harri Laine (2013-2022). Esperantista finès. Ha estat president de l'associació esperantista finlandesa i de la fundació Fondumo Esperanto-säätiö, així com redactor de la revista Monato.[cal citació]
  • Jouko Lindstedt (1998-2025). Lingüista i informàtic finlandès, professor a l'Institut sobre Eslavística i Baltologia de la Universitat de Helsinki. L'any 2000 la revista La Ondo de Esperanto el va escollir Esperantista de l'Any, juntament amb Hans Bakker i Mauro La Torre.
  • Haitao Liu (2016-2025). Enginyer i lingüista xinès. És autor o co-autor de Dependency Grammar: from theory to practice (2009), Studoj pri interlingvistiko/Studien zur Interlinguistik (2001) i Planned Languages: From Concept to Reality (2001).[cal citació]
  • François Lo Jacomo (1989-2025). Doctor en matemàtiques i en lingüística francès. Membre del Teatro Esperanto de Paris. Ha estat secretari de la Société Internationale de Linguistique Fonctionnelle.[cal citació]
  • Anna Löwenstein (2001-2022). Escriptora anglesa resident a Itàlia. És autora de dos novel·les ambientades en la Roma clàssica: Morto de artisto (2008) i La Ŝtona Urbo (1999), que també ha aparegut en anglès.[cal citació]
  • Ma Young-tae (2007-2019). Bibliotecari i lingüista coreà. És professor d'esperanto a diverses universitats. És autor de Libraro por Esperanto-Instruado, un compendi de 5 llibres i 1004 pàgines.[cal citació]
  • Carmel Mallia (1995-2022). Escriptor i traductor maltès. És doctor en literatura, medicina natural i estudis bíblics. És autor d'una extensa obra literària en maltès , esperanto, anglès, francès i italià.
  • Stano Marĉek (2010-2019). Professor i editor eslovac. És autor de Esperanto per rekta metodo, traduït a més de 30 llengües. Ha estat president de la federació eslovaca d'esperanto.[cal citació]
  • Aleksander Melnikov (2013-2022). Doctor en lingüística rus. Va ser president del moviment juvenil d'esperantistes soviètics. És autor de diverses obres sobre interlingüística en rus i en esperanto.[cal citació]
  • Carlo Minnaja (1973-2019). Doctor en matemàtiques italià. És parlant natiu d'esperanto. És co-autor de Historio de la esperanta literaturo (2015) i autor d'un diccionari esperanto-italià de 1400 pàgines.[cal citació]
  • Paŭlo Moĵajev (2010-2019). Investigador universitari en cirurgia i anatomia ucraïnès. Ha estat redactor de Kontakto. Ha publicat poesia original i traduïda en esperanto, així com diverses composicions musicals.[cal citació]
  • Brian Moon (1998-2025). Traductor anglès a la Comissió Europea, principalment a llengües bàltiques. Ha estat president de l'associació luxemburgesa d'esperanto. És un dels revisors lingüístics de la revista Monato.[cal citació]
  • Nguyễn Xuân Thu (2013-2022). Farmacèutic vietnamita. Ha estat secretari general de l'associació vietnamita d'esperanto. És professor i examinador i d'esperanto. És el principal autor d'un diccionari esperanto-vietnamita.[cal citació]
  • Barbara Pietrzak (2007-2025). Periodista polonesa, responsable de diversos programes radiofònics en esperanto a Polònia. Ha estat secretària general de l'Associació Mundial d'Esperanto.[cal citació]
  • Sergio B. Pokrovskij (1995-2022). Informàtic i lingüista rus. Va traduir a l'esperanto La majstro kaj Margarita de Mikĥail Bulgakov i també és autor d'un diccionari sobre termes informàtics.[cal citació]
  • Otto Prytz (2004-2022). Hispanista noruec. Cec de naixement, és especialista en braille i en l'escriptura en esperanto per persones cegues. Ha rebut diversos premis per la seva tasca de difusió de la llengua espanyola a Noruega.[2]
  • Baldur Ragnarsson (1979-2025). Escriptor i poeta islandès. El 2007, després de la mort de William Auld, l'associació d'escriptors en esperanto el va escollir com a candidat al premi Nobel de literatura.[cal citació]
  • Arikapalli Giridhar Rao (2016-2025). Doctor en filologia anglesa i professor de lingüística indi. Ensenya esperanto, ciència-ficció i política lingüística a la universitat de Bangalore.[cal citació]
  • Orlando E. Raola (2016-2022). Doctor en química cubà resident als Estats Units. Ha estat president de l'associació esperantista dels EUA. Ha estat professor en diverses edicions dels cursos universitaris en esperanto.[3]
  • Tsvi Sadan (2013-2022). Nascut com Tsuguja Sasaki, és un lingüista israelià d'origen japonès. És professor de lingüística hebrea a la Universitat Bar-Ilan. És especialista en hebreu modern, esperanto i jiddish.[4]
  • Saka Tadasi (2007-2025). Lingüista japonès.[cal citació]
  • Alexander Shlafer (2010-2019). Matemàtic i lingüista rus, resident als Estats Units. Ha estat president de l'associació esperantista dels EUA. És revisor lingüístic de la revista Monato.[cal citació]
  • Humphrey Tonkin (1983-2019). Catedràtic de lingüística anglesa amb doble nacionalitat britànica-estatunidenca. És rector emèrit de la Universitat de Hartford. Ha estat president de TEJO i d'UEA.[5]
  • Usui Hiroyuki (2013-2022). Esperantista japonès, redactor de la revista xinesa El Popola Ĉinio.[cal citació]
  • Amri Wandel (1992-2022). Astrofísic israelià, professor a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Ha estat president de la lliga esperantista d'Israel i de l'associació mundial de joves esperantistes.[6]
  • John C. Wells (1970-2022). Catedràtic de fonètica anglès. Ha estat president de l'Associació Mundial d'Esperanto. És autor d'una extensa obra en el camp de la fonètica anglesa i de la fonètica de l'esperanto.[7]
  • Bertilo Wennergren (2001-2019). Lingüista suec resident a Corea del Sud. És autor de Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko, raó per la qual va ser guardonat amb el premi a l'Esperantista de l'Any el 2006.
  • Yamasaki Seikô (1992-2019). Economista i lingüista japonès. És autor de La artikolo (1989) i de Etimologia vortaro pragmata de Esperanto (1990-2005). És el responsable de la secció de lingüística de la revista Monato.[cal citació]

El 2016 van morir dos membres de la junta de la Akademio: Michel Duc Goninaz (1976-2022) i Paul Gubbins (2007-2025). Altres antics membres destacats han estat Gaston Waringhien, Rüdiger Eichholz, Jorge Camacho, Victor Sadler i William Auld, aquest últim president de l'Acadèmia des del 1979 fins al 1983.[cal citació]

Corresponsals

El 2016 va morir Detlev Blanke.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «Nikolao Guskov» (en esperanto). Editorial Impeto. [Consulta: 6 desembre 2016].
  2. «Entrevista con Otto Prytz» (en castellà). ONCE, 2013. [Consulta: 4 desembre 2016].
  3. «Esperantista y químico de origen cubano visita Suecia: Entrevista con Orlando Raola» (en castellà). Revista Cuba Nuestra, 08-07-2002. [Consulta: 6 desembre 2016].
  4. «Tsvi Sadan» (en anglès). Jewish Language Research Website. [Consulta: 6 desembre 2016].
  5. «Penn Biographies» (en anglès). University of Pennsylvania. [Consulta: 6 desembre 2016].
  6. «Intervjuo al Amri Wandel, prezidanto de Esperanto-Ligo en Israelo» (en esperanto). China Radio International, 25-12-2013. [Consulta: 6 desembre 2016].
  7. Tonkin, Humphrey. Esperanto, Interlinguistics, and Planned Language (en anglès). Lanham, Maryland: University Press of America, 1997, p. 86. 
  8. «The Jewish Roots of Esperanto» (en anglès). New York Times, 11-11-2016. [Consulta: 6 desembre 2016].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia d'Esperanto Modifica l'enllaç a Wikidata