Acantisítid

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAcantisítid
Acanthisittidae
XenicusLongipesBuller.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Acanthisittidae
Sundevall, 1872
Gèneres
Modifica dades a Wikidata

Els acantisítids (Acanthisittidae) són una família de petits ocells de l'ordre dels passeriformes endèmica de Nova Zelanda. Van estar representats per sis espècies en quatre o cinc gèneres, encara que només en sobreviuen dues, en dos gèneres diferents.

Morfologia[modifica]

  • Fan 8 – 10 cm de llargària, amb un pes de 6,3 – 9 g.
  • El plomatge és suau, de color verdós per les parts superiors i blanquinós per les inferiors amb tonalitats grogues pels flancs. Les femelles tenen tonalitats més apagades, amb vires fosques per les parts superiors.
  • Cap de les espècies són bons voladores. Tenen ales curtes i rodones.
  • Aspecte arrodonit, amb potes llargues i cua gairebé inexistent.

Hàbitat i distribució[modifica]

Viuen als boscos i selves de Nova Zelanda.

Alimentació[modifica]

S'alimenten d'artròpodes, sobretot insectes i aranyes.

Reproducció[modifica]

Nien en forats als troncs i, de vegades, en parets i postes. Fan el niu amb arrels, fulles i molsa, coberts de plomes. Ponen 2 – 5 ous blancs, que coven 19 – 21 dies. Els pollets romanen al niu 23 – 25 dies.

Taxonomia[modifica]

Es considera que formen un llinatge propi dins dels passeriformes, però uns autors els assignen als tyranni i d'altres als passeri (els dos subordres que conformen l'ordre dels passeriformes). Estudis més recents suggereixen que podrien formar un tercer subordre, més antic que les altres dos: Acanthisitti. No tindrien aleshores cap parent viu. Se'ls anomena "caragolets" a causa de les similituds en l'aparença i el comportament dels autèntics caragolets de la família dels troglodítids (Troglodytidae), però no estan relacionats amb aquesta família.

Estatus i relació amb l'ésser humà[modifica]

Com que aquests ocells han viscut molt de temps sense enemics, no s'han adaptat bé als predadors introduïts per l'ésser humà ni a les modificacions de l'hàbitat. Això va ocasionar l'extinció de Xenicus lyalli, poc després del seu descobriment el 1894. Durant el segle XX, es van extingir les tres subespècies de Xenicus longipes. Actualment, només en sobreviuen dues de les espècies.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acantisítid Modifica l'enllaç a Wikidata