Vés al contingut

Adelaida O'Dena de Estrada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdelaida O'Dena de Estrada
Biografia
Naixementc. 1823 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1853 Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata

Adelaida O'Dena de Estrada (Madrid, ca. 1823 - 1853), signant com Adelaida O-Dena,[1] va ser una pintora espanyola.

Filla d'Antonio O'Dena, coronel d'infanteria i arxiver general del ministeri de la Guerra.[2] Formà part d'una generació de dones pintores, sempre burgeses, que van començar copiant als grans mestres. Des de 1844 consta com a «copiadora» del Museu de Prado,[3][1] on va signar moltes còpies, moltes vegades juntament amb el seu germà Elías.[2] El 1844 va ser protagonista d'un incident arran de la publicació a diversos diaris de la seva participació a la secció de pintura de la Revista Semanal, cosa que va provocar que el seu pare publiqués a la Gaceta de Madrid que la redactora no era la seva filla, probablement perquè considerava la feina impròpia per a ella.[2]

Va ser membre del Liceu Artístic i Literari de Madrid,[4] del qual eren socis també el seu pare i el seu espòs.[2] Va participar a les exposicions públiques d'aquesta entitat, celebrades entre 1846 i 1849, així com les celebrades anteriorment per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.[5] El 1846 va presentar Eliezer i Rebeca i una Concepció,[6] però també en altres certàmens va presentar nombrosos retrats, gerros de flors i les còpies de quadres del Museu del Prado. Va ser autora també de diversos treballs literaris apareguts a diverses publicacions.[5] Autors com José Zorrilla[7] o María Mendoza de Vives[8] van dedicar-li composicions poètiques.

En l'àmbit personal, es va casar amb l'empresari català Víctor de Compte Ferran.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Gil Salinas, Rafael; Lomba, Concha (coords.). Olvidadas y silenciadas: Mujeres artistas en la España contemporánea (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2021, p. 102. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Navarro, Carlos G. (ed.). Invitadas. Fragmentos sobre mujeres, ideología y artes plásticas en España (1833-1931) (en castellà). Madrid: Museu del Prado, 2020, p. 292. 
  3. Abad de los Santos, Belén. «¿Invitadas invisibles? Reflexionando sobre la despatriarcalización de los museos». A: Daniele Cerrato (ed.). Escritoras y personajes femeninos en relación (en castellà). Madrid: Editorial Dykinson, 2021, p. 39. 
  4. «Lista de las Señoras Individuas del Liceo». El Liceo Artístico y Literario Español, 1838, pàg. 151.
  5. 5,0 5,1 Ossorio y Bernard. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 490. 
  6. Pérez Sánchez, Aránzazu. El Liceo Artístico y Literario de Madrid (1837-1851) (en castellà). Madrid: Fundación Universitaria Española, 2005, p. 302. 
  7. Zorrilla, José. Obras de D. José Zorrilla (en castellà). vol. 3. París: Baudry, Librería Europea, 1852, p. 14. 
  8. Castellanos de Losada, Basilio Sebastián. Glorias de Azara en el siglo XIX (en castellà). vol. 2. Madrid: Imprenta de D. Antonio Pérez Dubrull, 1854, p. 925.