Adjunt
Aparença
| Funcions sintàctiques |
|---|
| Subjecte (Subj) i Predicat (Pred) |
| Complement del nom (CN) |
| Complements del verb (CV): |
|
Atribut (Atr) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement de règim verbal (CRV) Complement predicatiu (CPred) Complement circumstancial (CC) |
| Complement adverbial (CAdv) |
| Altres: |
|
Complement agent (CAgent) Adjunt Aposició Vocatiu |
L'adjunt o complement circumstancial és un tipus de modificador o complement sintàctic no exigit per la paraula, usualment un verb, en oposició als arguments o autèntics complements.[1] Per exemple, "dir" exigeix un complement directe que indiqui allò que es diu, però el complement circumstancial que indiqui on i quan es diu és optatiu, aporta informació suplementària i, per tant, es considera un adjunt. Els adjunts es classifiquen segons el seu contingut lèxic i, per tant, pot haver-hi adjunts de mode, de temps, de lloc...
Referències
[modifica]- ↑ Llisterri, Joaquim. «Categories i funcions». [Consulta: 10 octubre 2018].