Aede

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Aoede.
Aquest article tracta sobre els artistes grecs. Si cerqueu l'entitat espanyola d'editors, vegeu «Associació d'Editors de Diaris Espanyols».
Infotaula de personaAede
Modifica dades a Wikidata

Aede[1] és aquell terme que dóna nom als poetes i cantants cortesans de l'antiga Grècia.[2] Componia poemes èpics i lloances així com les melodies que els acompanyaven, i escampava la fama dels herois grecs mitològics. Vivia a les corts dels basileus, els quals a més de l'allotjament a la cort li pagaven uns honoraris. Acostumava a cantar juntament amb un instrument de corda davant la taula del senyor i els seus convidats. Va néixer com a professió per substituir qualitativament els nobles aficionats.

La seva obra no era de caràcter popular perquè estava ben elaborada i descrivia enormes lluites, gestes èpiques, les interferències dels déus en la vida de les persones... Satisfeia el constant desig dels grecs d'assolir la glòria immortal i eterna, ja que havia de servir perquè el record dels herois romangués en la societat. Sovint se'l cita com a contraposició del rapsode, el qual no componia els seus propis versos.

Alguns experts han especulat amb la possibilitat que Homer hagués estat un aede.[3] En tot cas, és clar que la tradició oral de la que provenen tant la Ilíada com la Odissea és la pròpia dels aede, igual que la de Hesíode.[4]

Referències[modifica]

  1. «Aede». DILC. [Consulta: 29 novembre 2014].
  2. Blaise, Fabienne. Le métier du mythe: lectures d'Hésiode (en francès). Presses Univ. Septentrion, 1996, p. 237. ISBN 2859395083. 
  3. Burkert, Walter. «The making of Homer in the 6th century BC: rhapsodes versus Stesichorus». A: Papers on the Amasis painter and his world (en anglès). Malibu: Getty Museum, 1987, p. 43–62. 
  4. Parry, Milman; Parry, Adam (editor). The making of Homeric verse. The collected papers of Milman Parry (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1971.