Aede

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb Aoede.
Aquest article tracta sobre els artistes grecs. Si cerqueu l'entitat espanyola d'editors, vegeu «Associació d'Editors de Diaris Espanyols».
Infotaula de personaAede
Modifica dades a Wikidata

Aede[1] és aquell terme que dóna nom als poetes i cantants cortesans de l'antiga Grècia.[2] Componia poemes èpics i lloances així com les melodies que els acompanyaven, i escampava la fama dels herois grecs mitològics. Vivia a les corts dels basileus, els quals a més de l'allotjament a la cort li pagaven uns honoraris. Acostumava a cantar juntament amb un instrument de corda davant la taula del senyor i els seus convidats. Va néixer com a professió per substituir qualitativament els nobles aficionats.

La seva obra no era de caràcter popular perquè estava ben elaborada i descrivia enormes lluites, gestes èpiques, les interferències dels déus en la vida de les persones... Satisfeia el constant desig dels grecs d'assolir la glòria immortal i eterna, ja que havia de servir perquè el record dels herois romangués en la societat. Sovint se'l cita com a contraposició del rapsode, el qual no componia els seus propis versos.

Alguns experts han especulat amb la possibilitat que Homer hagués estat un aede.[3] En tot cas, és clar que la tradició oral de la que provenen tant la Ilíada com la Odissea és la pròpia dels aede, igual que la de Hesíode.[4]

Referències[modifica]

  1. «Aede». DILC. [Consulta: 29 novembre 2014].
  2. Blaise, Fabienne. Le métier du mythe: lectures d'Hésiode (en francès). Presses Univ. Septentrion, 1996, p. 237. ISBN 2859395083. 
  3. Burkert, Walter. «The making of Homer in the 6th century BC: rhapsodes versus Stesichorus». A: Papers on the Amasis painter and his world (en anglès). Malibu: Getty Museum, 1987, p. 43–62. 
  4. Parry, Milman; Parry, Adam (editor). The making of Homeric verse. The collected papers of Milman Parry (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1971.