Aes signatum
Aes signatum és el terme que utilitzen els numismàtics moderns per indicar els lingots de bronze fos que s'utilitzaven al centre d'Itàlia abans de l'alliberament de la tomba aes. El terme no té cap contrapartida en la literatura clàssica. L'aes signatum es va produir a la primera meitat del segle iii aC i segueix els aes grollers al llarg del temps.[1][2]
Descripció[modifica]
El pes de les barres oscil·lava entre 1.150 kg i 1.850 kg: aproximadament 5 lliures romanes i, per tant, un valor corresponent de 5 aces.[3] L'aes signatum no tenia valor nominal i, per tant, no tenien tipus fixes, fins i tot aquests lingots, com els aes rude, valien el seu pes i per tant es tallaven segons les necessitats. Els lingots tenen figures, una a cada costat, gairebé una mena de tipus primitius. N'hi ha prou de recordar la parella: àguila que sosté un llamp a les urpes per un costat i un Pegàs volador per l'altre; una espasa i una beina; costat extern i costat intern d'un escut; elefant i porc. Aquest darrer tipus va permetre datar el lingot l'any 275 aC. any de la derrota de Pirro i del trasllat a Roma, per primera vegada, d'aquells paquiderms, que van impressionar el poble.[4] La presència del porc es pot explicar amb un passatge d'Eliano segons el qual aquests animals servien per espantar els elefants; de fet els porcs, un cop coberts de breu, van ser incendiats i els grunyits que van seguir van espantar els paquiderms.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Herbert A. Grüber. Aes Rude, Aes Signatum, Aes Grave, and Coinage of Rome from B.C. 268. Glowes, 1910.
- ↑ Jane DeRose Evans. The Art of Persuasion: Political Propaganda from Aeneas to Brutus. University of Michigan Press, 1992, p. 23–. ISBN 0-472-10282-6.
- ↑ F. Carlà, A. Marcone - "Economia e finanza a Roma", Bologna, Ed. Il Mulino, 2011 - pag. 61
- ↑ Eliano Nat. anim. I, 38