Afinitat (sociologia)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'afinitat en termes de sociologia, es refereix al «parentiu d'esperit», a l'interès i a altres fets en comú interpersonals. L'afinitat es caracteritza per alts nivells d'intimitat i interessos compartits, normalment en grups tancats, també coneguts com a grups d'afinats. Es diferencia de l'afinitat en dret i cànon que es refereixen en general a la relació matrimonial. L'afinitat social pot ser generalment considerada com a «matrimoni» a unes idees, ideals i causes compartits per una llarga comunitat de gent.

Teories[modifica]

En el llibre Who is my neighbor? Social affinity in a modern world (en català Qui és el meu veí? La afinitat social en un món modern), el professor James Allan Vela-McConnell del Boston College, explora el sorgiment del concepte de «afinitat social» apropant la noció clàssica de cohesió social a la psicologia social contemporània, afirmant que les idees subjacents a l'afinitat social se centren en el sentiment d'obligació moral que manté unida a la societat.[1]

Max Weber la denomina «afinitats electives».[2]

Genètica[modifica]

Vegeu també: Distància genètica

La afinitat genètica és una relació genètica.

Per exemple, polimorfismes de l'ADN mitocondrial i del cromosoma Y mostren una marcada afinitat genètica entre suecs i centreeuropeus, en particular amb els alemanys. Aquestes conclusions també són vàlides per als noruecs.[3]

Referències[modifica]

  1. Who Is My Neighbor?: Social Affinity in a Modern World (en anglès). SUNY Press, 1999, p. 332. ISBN 9780791443125. 
  2. «Max Weber's Elective Affinities: Sociology Within the Bounds of Pure Reason». American Journal of Sociology, 84, Setembre 1978, pàg. 366-385. DOI: 10.1086/226788.
  3. «Different genetic components in the Norwegian population revealed by the analysis of mtDNA and Y chromosome polymorphisms». European Journal Of Human Genetics, 10, 2002, pàg. 521–529. DOI: 10.1038/sj.ejhg.5200834.