Afterglow

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaAfterglow
Afterglow imp.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Alan Rudolph Tradueix
Protagonistes
Producció Robert Altman
Guió Alan Rudolph Tradueix
Música Mark Isham
Fotografia Toyomichi Kurita Tradueix
Distribuïdora Sony Pictures Classics Tradueix
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 1997
Durada 114 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Mont-real
Color en color
Temàtica
Gènere comèdia romàntica i drama
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Afterglow és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alan Rudolph, estrenada l'any 1997. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A Mont-real, l'arribista Jeffrey Byron (Jonny Lee Miller) és a punt de tancar un altre lucratiu negoci. Encara que és jove, té un agut olfacte comercial. Els seus quantiosos guanys els dedica a satisfer la seva màxima passió: ell mateix. A la seva esposa Marianne (Lara Flynn Boyle) li disgusta el seu excessiu lliurament al treball i se sent frustrada per no poder satisfer el seu desig de ser mare. A l'altre costat de la ciutat, viu Lucky "manetes" Mann (Nick Nolte), un contractista d'obres i reparacions, que està casat amb Phyllis (Julie Christie), una ex-actriu de pel·lícules de sèrie B. Quan Marianne contracta a Lucky perquè renovi el seu apartament, la vida dels quatre donarà un gir inesperat.[2]

Repartiment[modifica]

  • Nick Nolte: Lucky Mann
  • Julie Christie: Phyllis Mann
  • Lara Flynn Boyle: Marianne Byron
  • Jonny Lee Miller: Jeffrey Byron
  • Jay Underwood: Donald Duncan
  • Yves Corbeil: Bernard Ornay
  • Michèle-Barbara Pelletier: Isabel Marino
  • França Castel: Gloria Marino
  • Ellen David: Judy
  • Don Jordan: Conserge de Byron
  • David Francis: Maitre d'hotel de Falco
  • John Dunn-Hill

Rebuda[modifica]

Premis
Crítica
  • "Elegant comèdia" Javier Angulo: Cinemanía
  • "Interessant comèdia (...) atractiva radiografia de la guerra de sexes" [3]

Referències[modifica]

  1. «Afterglow» (en català). esadir.cat.
  2. «Afterglow». The New York Times.
  3. Morales, Fernando «Afterglow». El País.