Agastyamalai
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Continent | Àsia | |||
| Entitat territorial administrativa | Kerala (Índia) | |||
| ||||
| Serralada | Ghats Occidentals | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.839 m | |||
| Prominència | 1.497 m | |||
Agasthyamalai o Agastya Mala (Malaiàlam അഗസ്ത്യകൂടം, Agastyakutam) és una muntanya aïllada a la part sud dels Ghats Occidentals, districte de Thiruvananthapuram a Kerala, taluk de Neyyattinkara, i a l'antic principat de Travancore. Té una típica forma cònica que la destaca de l'entorn.[1] Localment és conegut com a Sahya Parvatam,[2] i en tamil es diu Pothigai.[1]
Té una altura de 1868 metres.[2] És al límit entre el districte de Thiruvananthapuram i el districte de Tirunelveli (Tinnevelly). En aquesta muntanya neix el riu sagrat Tambraparni (cap a l'est al districte de Tirunelveli) i el Neyyar (cap a l'oest).[3] El nom deriva del savi Agastya Maharshi, pioner de la civilització ària al sud de l'Índia, que la llegenda diu que encara viu al seu cim com a iogui (yogi).[4] Aquest gran savihauria donat la llengua tàmil al poble dravidià de l'Índia fa molts anys.[1]
El 1852 s'hi va establir un observatori astronòmic. S'hi va estudiar l'efecte de l'altitud sobre els elements magnètics i meteorològics. Les dades així obtingudes van servir per verificar les teories de l'oscil·lació semidiürna de l'atmosfera tropical.[5]
Des del 2016 és el centre de la reserva de la biosfera de 3.500 km². És un paisatge de bosc tropical, amb 2.254 espècies de plantes inventoriats, de les quals uns quatre-cents són endèmics. Conté la Reserva del tigre Kalakad Mundanthurai.[6]
Són les terres tradicionals dels tribus Kani a cavall des estats de Tamil Nadu i Kerala. Són uns trenta mil.[6] La reserva ocupa un lloc destacat en el patrimoni cultural i la història de l'Índia. Figura en la poesia èpica Ramàiana i per això atreu pelegrinatges hindús.[6]
Referències
[modifica]
- 1 2 3 Lockwood, Ian «Geography and myth on Agasthyamalai». Agasthya, volum 5, 3, 11-2011.
- 1 2 Hunter, W.W.. «Agastya-malai». A: The Imperial Gazetteer of India (pdf) (en anglès). volum 1: Abar to Bal'sinor. 2a edició. Londres: Trübner & co, 1885, p. 58.
- ↑ Abraham, Robin Kurian; Kelkar, Nachiket «Do terrestrial protected areas conserve freshwater fish diversity? Results from the Western Ghats of India» (en anglès). Oryx, 46, 4, 10-2012, p. 544–553. DOI: 10.1017/S0030605311000937.
- ↑ Frowde, Henry (ed.). «Agastyamalai (or Agastya-kutam)». A: Imperial Gazetteer of India (fasímil en línia) (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908-1931, p. 71.
- ↑ Bihary Satpathy, Binod. History of Science and Technology in India (en anglès). Margherita College, p. 129.
- 1 2 3 «Agasthyamala» (en anglès). Unesco, 2016.