Agustín González Martínez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Agustín González)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAgustín González Martínez
AgustinGonzalez.jpg
Biografia
Naixement 24 març 1930
Madrid
Mort 16 gener 2005 (74 anys)
Madrid
Causa de mort Pneumònia
Activitat
Ocupació Actor, actor de cinema i actor de teatre
Família
Germans Manuel González Martínez
Premis

IMDB: nm0328020
Modifica les dades a Wikidata

Agustín González Martínez (Linares, 24 de març de 1930 - Madrid, 16 de gener de 2005) va ser un actor espanyol.

Biografia[modifica]

Va començar les carreres de aparellador, perit industrial i Filosofia i Lletres, encara que la seva afició a la interpretació va fer que abandonés els estudis per a integrar-se en el Teatro Español Universitario, on va romandre alguns anys durant la seva etapa d'estudiant.

En 1953 va debutar en el teatre amb un petit paper a Escuadra hacia la muerte. A l'any següent va aparèixer en la seva primera pel·lícula, Felices pascuas, de Juan Antonio Bardem, arribant a convertir-se en secundari de luxe en més de cent cinquanta pel·lícules al llarg d'una brillant trajectòria cinematogràfica que en la dècada de 1980 li va reportar importants èxits.

Entre els seus principals títols: Plácido i la trilogia L'escopeta nacional, Patrimonio nacional i Nacional III, de Luis García Berlanga; La colmena i Los santos inocentes, de Mario Camus; Belle Époque, de Fernando Trueba i Volver a empezar, El abuelo, Historia de un beso i Tiovivo c.1950 (la seva última pel·lícula), de José Luis Garci. Adquirí mjor protagonisme a Las bicicletas son para el verano (1984), adaptació e Jaime Chávarri de l'obra homònima de Fernando Fernán Gómez que ja va interpretar a escena. Tal era el seu ritme de treball que va haver-hi anys en què va aparèixer fins a dotze pel·lícules i va ser candidat al Premi Goya al millor actor secundari en quatre ocasions.

En el Festival Imagfic de 1988 l'actor Agustín González va guanyar el premi al millor actor pel seu paper en la pel·lícula Testigo azul (alucine) de Francisco Rodríguez. González va guanyar ex aequo aquest premi al costat del nord-americà David Jacobson (pel seu treball en la pel·lícula The beat de Paul Mones).[1][2]

La seva participació en sèries de televisió com Cervantes, Cuentos imposibles, Los ladrones van a la oficina i Éste es mi barrio, entre altres, va acostar la seva figura, més si cap, al públic.

En teatre va treballar com a protagonista al costat de Berta Riaza en Todos eran mis hijos, d'Arthur Miller,[3] que fou duta a Buenos Aires l'agost de 1988. En 1990 protagonitzà junt amb María Asquerino El león en invierno, de James Goldman, obra que reflexa les lluites entre Enric II i Elionor d'Aquitània. Altres drames que va representar foren Luces de bohemia (1970), de Valle Inclán; Irene o el tesoro, d'Antonio Buero Vallejo; El rufián castrucho, de Lope de Vega; Las mocedades del Cid, de Guillén de Castro; El burlador de Sevilla, de Tirso de Molina o En la red, d'Alfonso Sastre. També obres d'autors estrangers com Els emigrats, de Sławomir Mrożek, que va interpretar amb José María Rodero, o Parany per a un home sol, original de Robert Thomas.

A l'agost de 2003 roda a Galícia El último día del principio de tu vida curtmetratge de Pedro Folla i Carlos Castel, en el qual va compartir cartell amb joves actors com Daniel Huarte o Javier Pereira entre altres. El posteriorment mort, mai va arribar a visualitzar la cinta ja que aquesta es va estrenar just el dia abans de la seva defunció i Agustín ja havia estat per a aquell llavors hospitalitzat.

Al novembre de 2004 va estrenar el muntatge Tres hombres y un destino junt amb José Luis López Vázquez i Manuel Alexandre, però hagué de ser substituït poc després i va morir al gener de 2005 en la Clínica La Zarzuela de Madrid a causa de les complicacions provocades per una pneumònia.

Entre 1954 i 1986 va estar unit a l'actriu María Luisa Ponte, la seva companya de nombrosos repartiments, encara que va mantenir relacions temporals amb María Asquerino i Pilar Bardem. Acabaria la seva vida al costat de Maite de la Cruz, mare de la presentadora de televisió Sandra Sutherland.

Era germà de Manuel González, un dels components del grup Los Brincos.

Filmografia[modifica]

Cinema (selecció)[modifica]

Televisió[modifica]

Teatre (selecció)[modifica]

Premis i candidatures[modifica]

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[7]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1981 Millor actor de repartimento El poderoso influjo de la luna Guanyador
Fotogramas de Plata
Any Categoria Pel·lícula/Sèrie/Muntatge Resultat
1982 Millor intèrpret de teatre Las bicicletas son para el verano Guanyador
1984 Millor actor de cinema Las bicicletas son para el verano
Los santos inocentes
Nominat
Millor intèrpret de televisió Cuentos imposibles Nominat
Unión de Actores
Any Categoria Resultay
2004 Tota una vida Guanyador

Premis Goya

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Millor actor secundari Mambrú se fue a la guerra Nominat
1987 Millor actor secundari Moros y cristianos Nominat
1994 Millor actor secundari Los peores años de nuestra vida Nominat
1998 Millor actor secundari El abuelo Nominat

Altres

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]