Aida Pontiroli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAida Pontiroli
Biografia
Naixement1919 Modifica el valor a Wikidata
La Plata (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort2009 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de La Plata Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbotànica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaPontiroli Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 7836-1

Aida Pontiroli (1919 - 2009) va ser una botànica i pteridòloga argentina. Al 1947 va obtenir el doctorat en botànica, en la Universitat Nacional de La Plata.[1]

Va formar part d'una admirable sèrie de destacats deixebles del botànic Àngel Lulio Cabrera, entre ells: Genoveva Dawson, Otto Solbrig, Jorge Morello, Humberto A. Fabris (1924-1976), Delia Abbiatti, Noemí N. Correa, Delia Añón Suárez, Cristina Orsi, Amelia Torres, Elsa Matilde Zardini, Jorge Crisci, Roberto Kiesling i Fernando Omar Zuloaga.

Va treballar en la Divisió Plantes Vasculars, que porta honorariamente el nom de "Àngel Lulio Cabrera", que va ser continuat en la direcció del DPV per l'autora.[2] Partició extensament en la publicació de Flora de la Província de Buenos Aires, edició del Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària, amb èmfasi en Calyceraceae.[3]

Algunes publicacions[modifica]

Llibres[modifica]

  • 1963. Flora argentina: Calyceraceae. Volumen 9, Nº 41 de Revista del Museo de La Plata: Sección botánica. 241 pp.
  • 1949. Nota sobre algunas algas argentinas antárticas y sub antárticas. Nº 73 de Notas del Museo de La Plata: Botánica. Ed. Universidad Nacional de La Plata. 334 pp.

Referències[modifica]

  1. «[http://www.memoria.fahce.unlp.edu.ar/art_revistas/pr.3923/pr.3923.pdf Autonomía universitaria e intervención política en la trayectoria de liderazgos y grupos académicos en Ciencias Naturales de la Universidad Nacional de La Plata 1930-1955]» (PDF) (en castellà) p. 26. [Consulta: 1r abril 2019].
  2. «Colecciones» (en castellà). Museo de la Plata. Facultad de Ciencias Naturales y Museo.
  3. Luis Antonio Santaló. 1972. Evolución de las ciencias en la República Argentina, 1923-1972, Volúmenes 5-7. Ed. SCA.
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.