Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 691  |
| Mort | 736 (Gregorià) (44/45 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | muhàddith |
| Família | |
| Fills | Muhàmmad ibn Alí al-Abbassí, Sulayman ibn Alí ibn Abd-Al·lah, Sàlih ibn Alí, Abd-Al·lah ibn Alí ibn Abd-Al·lah |
| Pare | Abd-Al·lah ibn Abbàs |
| Germans | Lubaba bint Abd Allah ibn Abbas |
Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs (àrab: علي بابن عبد الله بن العباس, ʿAlī b. ʿAbd Allāh ibn al-ʿAbbās) (691- vers 736), besnebot de Mahoma, fou l'ancestre dels abbàssides, fill de Zura bint Mixrah i d'Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, i net d'al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib, oncle del Profeta.
Era considerat el quraixita més pietós del seu temps i per les seves constants pregàries va rebre el malnom d'as-Sajjad (‘el Qui s'agenolla sovint per pregar’). Va conspirar contra els omeies i fou expulsat de Damasc pel califa al-Walid ibn Abd-al-Màlik. Es va establir al districte de Sharat, a la frontera entre Aràbia i Palestina.
Va morir entre el 735 i el 737 a Humayma, una vila que va ser centre de la propaganda abbàssida. El seu fill Muhàmmad fou reconegut cap dels abbàssides i fou el pare dels futurs califes as-Saffah i al-Mansur.
Bibliografia
[modifica]- Müller, A. Der Islam im Morgen und Abendland (en alemany). Berlín: G. Grote, 1885.