Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAl-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad
Biografia
Mort 1558
Orà
Causa de mort Pesta
Religió Islam
Activitat
Ocupació Emir
Família
Pare Abu-Muhàmmad II
Germans Abu Abdallah VI Tradueix i Abu-Zayyan III
Modifica les dades a Wikidata

Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen) del 1550 al 1556.

Va succeir el seu germà Abu-Zayyan III quan aquest va morir. El 1551 una incursió sadita (marroquina) s'hauria apoderat breument de Mostaganem i Tlemcen (on hauria governat un valí de nom Abado) però només retirar-se l'exèrcit sadita els otomans van recuperar Mostaganem i van restaurar al sultà de Tlemcen. La datació d'aquestos fets el 1551 és incerta. Els turcs es van mostrar arrogants i van actuar amb poca consideració amb els àrabs. El 1554 va córrer el rumor que al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad havia entrat en contacte amb els espanyols d'Orà per ajudar-lo a expulsar als otomans, i el beglerbegi Salah Reis (maig de 1552 - 1556) va voler tallar qualsevol intent de manera fulminant i va instigar una revolta; l'assemblea d'ulemes fou forçada a declarar-lo traïdor i indigne del tron. A començament del 1555 al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad va haver d'abandonar Tlemcen i es va retirar a Orà on el comte d'Alcaudete Martín Alonso Fernández de Córdoba Montemayor y Velasco (que fou governador del 1538 al 1558, sent succeït per Alonso de Córdoba y Fernández de Velasco, també comte d'Alcaudete) el va acollir i el va tractar amb consideració. Des de 1555 Tlemcen fou governada per un agha turc.

Va morir allí de la pesta el 1558. Va deixar un fill que es va batejar amb el nom de Carles sent apadrinat pel mateix emperador Carles V que li va donar unes terres a Castella.


Precedit per:
Abu-Zayyan III
emir abdalwadita
1550-1555
Succeït per:
Incorporació a l'Imperi Otomà

Referències[modifica]

  • Abat J.J. L. Bargès, Complément de l'histoire des Beni-Zeiyan, rois de Tlemcen, ouvrage du cheikh Mohammed Abd'al-Djalil al-Tenesy, París 1887.