Albert Casals i Serradó
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Albert Casals i Serradó 18 juliol 1990 (33 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Es coneix per | El món sobre rodes |
| Activitat | |
| Ocupació | viatger |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis Ambaixador de la fundació Step by Step | |
 | |
Albert Casals i Serradó (Barcelona, 18 de juliol de 1990) és un escriptor i viatger català.[1]
Als cinc anys va patir una malaltia anomenada mononucleosi que el va fer estar a l'hospital durant uns mesos. El problema va ser que, poc després de curar-se, es va tornar a posar malalt: aquesta vegada va acabar desenvolupant una leucèmia, probablement provocada per la mononucleosi; que el va deixar en una cadira de rodes.[2]
A partir dels set anys va viure a Esparreguera amb els seus pares i la seva germana, i allà va acabar els estudis de batxillerat. Des dels quinze anys ha estat viatjant sol arreu del món; ha viatjat a Itàlia, Grècia, Tailàndia, Malàisia, Singapur, Alemanya, Bèlgica, França, Escòcia, el Japó, Amèrica… Als divuit anys va ésser nomenat ambaixador de la fundació Step by Step, que es dedica a la rehabilitació de persones amb lesions medul·lars.[3]
El maig del 2009 es va publicar la primera edició del seu llibre «El món sobre rodes», on l'Albert explica en primera persona la seva història, i la dels seus primers viatges.
La pel·lícula Món petit, de Marcel Barrena, un dels documentals catalans més vistos i premiats de la història, explicava la seva vida i un repte aparentment impossible: viatjar des d'Esparreguera fins a l'indret més llunyà del món: Nova Zelanda. La pel·lícula, convertida ràpidament en objecte de culte, va guanyar molts premis internacionals, destacant-ne dues mencions a l'IDFA, el festival més important del món, així com el Gaudí i una nominació al Goya.
| « | Als meus pares, que són únics. En una altra família jo hauria estat un somiador més... o un fugitiu perseguit per la policia, és clar. | » |
| — Albert Casals i Serradó | ||
Llibres publicats[modifica]
- El món sobre rodes. Edicions 62, març del 2009.[4]
- El mundo sobre ruedas. Ediciones Martínez Roca, abril del 2009.[5]
- Sense fronteres. Edicions 62, març del 2011.[6]
- Sin fronteras. Ediciones Martínez Roca, gener del 2012.[7]
- Els mons on a mi m'agrada viure. Edicions 62, març del 2019.[8][9]
Premis i reconeixements[modifica]
Premi SGE viatger de l'any 2013.[10]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Albert Casals: "Jo els plans a llarg termini els trobo molt arriscats"». El Punt Avui, 20-04-2009 [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ «Sense fronteres». El Món, 08-09-2015. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2017 [Consulta: 23 abril 2019]. Arxivat 13 de febrer 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «"M´han passat coses perilloses, però com que de moment no m´he mort, és divertit"». Diari de Girona, 10-04-2011 [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ «EL MÓN SOBRE RODES». ALBERT CASALS. Casadellibro.com. [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ «EL MUNDO SOBRE RUEDAS» (en castellà). ALBERT CASALS. Casadellibro.com. [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ «SENSE FRONTERES». ALBERT CASALS. Casadellibro.com. [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ «SIN FRONTERAS» (en castellà). ALBERT CASALS. Casadellibro.com. [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ «ELS MONS ON A MI M'AGRADA VIURE». ALBERT CASALS. Casadellibro.com. [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ «"Aprofitar-nos del capitalisme? I tant! Fins a rebentar-lo"». VilaWeb, 14-04-2019 [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ «Premio Viajero del Año SGE 2013 - Albert Casals» (en castellà). sge.org, 31-03-2014 [Consulta: 23 abril 2019].