Albert de Bèrgam
 Pintura del s. XVIII amb el beat amb hàbit dominicà  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Alberto d'Ogna 1214 (Gregorià) Villa d'Ogna (Itàlia) |
| Mort | 7 maig 1279 (Gregorià) (64/65 anys) Cremona (Itàlia) |
| Sepultura | San Mattia (Cremona) (destruïda) |
| Activitat | |
| Ocupació | laic |
| Orde religiós | Tercer Orde de Sant Domènec |
| laic | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 9 de maig de 1748 , Roma nomenat per Benet XIV |
| Pelegrinatge | Villa d'Ogna (casa) |
| Festivitat | 7 de maig |
| Iconografia | Com a laic, llaurant un camp i partint un tros de ferro amb la rella; amb un colom blanc |
| Patró de | Grangers i jornalers de Cremona, Bèrgam i Ogna |
Albert de Bergamo, també anomenat el Granger o Albert d'Ogna (Villa d'Ogna, prop de Bèrgam, ca. 1214 - Cremona, 7 de maig de 1279) va ésser un pagès conegut per la seva pietat i generositat envers els necessitats. Va ésser un laic del Tercer Orde de Sant Domènec. És venerat com a beat per l'Església Catòlica.
Biografia[modifica]
Va néixer en una família pagesa molt pietosa; ja de jove, imitava l'exemple del seu pare, que vivia de manera cristiana i practicava la pregària i la penitència, a més de la caritat envers els necessitats. Feia dejuni tres dies la setmana i donava el menjar corresponent a aquests dies als pobres. Treballant al camp, veia la mà de Déu en tots els éssers de la natura.
Va casar-se de jove; d'entrada, la seva esposa no s'oposava al seu estil de vida, generosa, caritativa i austera. Amb el temps, però, afectà la convivència de la parella, ja que la dona no acceptava que passés tant de temps pregant o fent caritat, malbaratant els ingressos de la casa. A les crítiques, Albert només deia que Déu li tornaria els dons fets als pobres.[1] Alguns veïns també li retreien la seva actitud i altres li discutiren la possessió d'unes terres. Per evitar enfrontaments, Albert va marxar de casa seva i anà a Cremona. La seva esposa, passat un temps, va fer com el marit i va ésser una dona pietosa i caritativa; poc després, va morir, i Albert, sense fills, va deixar definitivament la granja i va marxar com a pelegrí a Jerusalem i Roma.
Per guanyar-se la vida a Cremona, treballava al camp.[2] Va fer molts pelegrinatges: anà a Roma nou cops, vuit a Santiago de Compostel·la i un a Jerusalem. En ells, tenia cura dels altres pelegrins malalts i necessitats, per la qual cosa, decidí de fer un hospital.
En 1256 ingressà al Tercer Orde de Sant Domènec com a laic i continuà treballant pels necessitats. A Cremona, ajudava als dominics en el conreu de l'horta i les plantes medicinals.
Albert va morir el 7 de maig de 1279, en olor de santedat. Molta gent acudí a venerar-ne el cos, atret per la seva fama.
Veneració[modifica]
Des del moment de la seva mort va ésser venerat; es deia que les campanes, en morir, havien tocat soles, i que en voler sebollir-lo, la terra que es cavava fora del convent es petrificava, de manera que només fou possible enterrar-lo al cor de l'església de San Mattia, on hi havia una tomba buida. Aviat començaren a atribuir-se-li miracles i guaricions. El 9 de maig de 1748, Benet XIV confirmà el seu culte ab immemorabili, equivalent a una beatificació.
Notes[modifica]
- ↑ La llegenda deia que Déu reponia miraculosament el menjar que Albert donava als pobres, per tal que la seva muller no li retregués.
- ↑ La llegenda diu que un àngel l'ajudava a llaurar, treballant llavors el doble que els altres, i guanyant més, que podia repartir entre els pobres. Alguns companys, envejosos, van voler sabotejar-lo: van col·locar peces de ferro al camp que havia de llaurar l'endemà per trencar-li la rella i impedir que pogués treballar. Miraculosament, la rella va tallar el ferro i no va patir cap dany.