Alcort
| Tipus | Partida rural  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Entitat territorial administrativa | Binèfar (província d'Osca) | ||
Alcort[1] (nom oficial al Nomenclàtor Geogràfic d'Aragó) és una partida del terme municipal de Binèfar (Aragó). Està situada al costat de l'A-22, a l'extrem occidental de la localitat y tocant a la partida de La Chuvera, a la canal de Saidí y al mont Fobet.
Toponímia[modifica]
Alcort era una antic vilatge situat al terme municipal de Binèfar i despoblat des de meitat del segle XVII. Pertanyia a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem des de l'any 1414, integrada a la castellania d'Amposta el 1610, fins a la seva incorporació a Binèfar el 1634.[2]
La documentació més antiga que existeix recull la forma Alcorn, com apareix al Llibre Verd de l'Arxiu Capitular de Lleida a un texte del 1160, concretament en unes cartes sobre la recollida de monedatge de la castellanía de Montsó de 1336 i 1339 i al Llibre del monedatge del 1397 de la zona del Cinca i de La Llitera. Apareix després al fogatge aragonès del 1495 com Alquor, amb 13 focs i depenent encara de l'Orde de l'Hospital.
No obstant això el topònim Alquort ja es troba en manuscrits del segle XVI de la localidat d'Albelda, observant-se el canvi consonàntic de /n/ final agrupada en /t/, un tret fonètic encara viu al català de La Llitera en paraules com "forn > fort", "hivern > hivert".
Aquesta forma es troba també dos segles després en textos notarials escrits ja en castellà:
| « | Por tanto de grado & certificados & vendemos a y en favor del referido Francisco Corzan y Falzes para si & es a saber el dicho olibar sitio en los terminos del mismo lugar a la partida Alcort, que confronta con camino que ba a las Brujas, con heredad y carrascal de nosotros dichos vendedores, con heredad de Prospero Gombau y con heredad de Jayme Mas | » |
| — Notario: Miguel Dobato, 9 de desembre de 1760 | ||
L'origen del topònim seria una adaptació del llatí CŎLLIS, d'on derivaria /alqúll/ en arab andalusí i a la vegada "alcor", amb el significat de "turó", a causa de la disimilació consonàntica. Així la consonant final que apareix en Alcorn > Alcort s'afegeix com a reforç del so vibrant final.
Referències[modifica]
- ↑ (castellà) BOA ORDEN VMV/914/2020, de 14 de septiembre, por la que se publica el Acuerdo adoptado por el Gobierno de Aragón, en su reunión celebrada el día 15 de julio de 2020, por el que se aprueban las modificaciones del Nomenclátor Geográfico de Aragón.
- ↑ (anglès) Notas en torno a la toponimia de Binéfar (Huesca). Javier Giralt Latorre.