En la Crònica Albeldense s'esmenta la famosa expedició que va portar a terme Alfons I, rei d'Astúries per la ribera de l'Ebre el 740. En aquest relat es refereixen les localitats destruïdes: Mirandam (actual Miranda de Ebro), Revendecam, Carbonariam, Abeicam (Ábalos, des d'on va creuar l'Ebre), Brunes (podria ser Briones però no és del tot segur), Cinissariam (actual Cenicero) i Alesanco.
En una butlla de 1199 per la qual es concedien privilegis al monestir de San Millán de la Cogolla apareix nomenat com Alesancho, que segons Joan Coromines.[2] després de desestimar la possibilitat de relacionar-lo amb aliso, per la i, pensa que el seu origen està en l'antropònimAlesianko, pròxim a Alesia i amb sufix indoeuropeu -Anko. Per a Alarcos,[3] deriva d'una base Alisancum, que parteix d'una arrel Alis, constituint un exemple de l'existència de persones de la tribu dels ambrons, que marxaren des d'Il·líria fins a Ibèria. Amb aquestes indicacions el topònimAlesanco és un antropònim d'època prerromana, potser emparentat amb Alexandro, que apareix com a seu episcopal que s'estenia sobre caristis i vàrduls.
.svg)
_-_Municipality_Map.svg&lang=ca)
.svg){kind=small}